7 pobles de la Catalunya del Nord per assaborir amb calma

Als peus del massís del Canigó, Prats de Molló amaga un passat noble entre carrerons empedrats i muralles imponents. Aquesta vila de l'Alt Vallespir, que fou part del comtat de Besalú, va tenir un paper clau en la història fronterera. El seu nucli antic respira caràcter medieval, i el camí cobert que l'enllaça amb el fort de la Guàrdia ens transporta al segle XVII, quan Vauban va transformar el poble en una plaça fortificada. Passejar-hi al setembre és fer-ho en silenci, amb el ritme dels ocells i el so suau de la brisa pirinenca.

La llum de Cotlliure no es pot explicar, s'ha de veure. És la mateixa que va captivar Matisse i que va fer que Picasso o Braque volguessin pintar-la. A recer d'una cala de la Costa Vermella, aquest antic port emmurallat combina mar, història i art amb una harmonia única. Al barri vell, amb la seva torre convertida en campanar, encara s'hi respira aquell aire bohemi que va fer de la vila un refugi d'ànimes creatives. Un passeig de setembre per Cotlliure és una experiència per als sentits: el color dels carrers, el gust dels vins, el so de les onades i el rastre viu d'Antonio Machado, que hi va trobar la seva darrera llar.

De Vilafranca de Conflent en sorprèn, primer de tot, la perfecció medieval. Tancada dins les muralles que Vauban va reforçar al segle XVII, aquesta vila fortificada del Conflent sembla aturada en el temps. Recórrer el seu nucli antic, patrimoni de la humanitat per la Unesco, és un viatge al passat entre portals, torres i pedres amb història. Al setembre, els carrers es deixen recórrer sense presses i amb l'eco d'antigues llegendes. I, per als més agosarats, no deixeu de pujar al proper Fort Libèria –també obra de Vauban–, accessible per un llarg passadís subterrani o amb 4x4; afegeix un punt d'aventura a la visita.

A Banyuls, les vinyes cauen en terrasses cap al mar, com si busquessin fondre's amb l'aigua. Aquest poble mariner inaugura la Costa Vermella amb un caràcter autèntic i ple de contrastos: el blau intens del Mediterrani, el verd de les vinyes i la memòria de Maillol, que hi va néixer i hi va deixar empremta. A les acaballes de l'estiu, la llum encara escalfa, però els carrers es tornen més tranquils. És temps ideal per tastar el famós vi dolç de Banyuls en algun dels seus cellers o deixar-se cuidar en un centre de talassoteràpia, amb el mar com a paisatge i teràpia alhora.

Portvendres és un poble on la vida gira entorn del port. Els pescadors arriben cada tarda amb les barques plenes i els restaurants encenen fogons amb promeses de peix fresc i marisc. Però aquest indret és molt més que gastronomia: el seu entorn natural és captivador. Les platges de Paulilles, amagades entre vinyes i roques vermelles, són un tresor a tocar. Allà on abans s'aixecava una fàbrica d'explosius, avui hi ha un espai de memòria i natura, perfecte per banyar-se o fer-hi una passejada amb mirada ampla. 

Ceret és una d'aquelles viles que enamoren a poc a poc. El seu aire mediterrani, els vestigis medievals i el Museu d'Art Modern –amb obres de Picasso, Matisse i Chagall– la converteixen en un petit centre cultural envoltat de muntanyes. Hi ha qui el coneix per les seves cireres, que al maig i el juny omplen cistells, però al setembre és un bon moment per visitar-la amb calma, sense aglomeracions. Els carrers empedrats i les terrasses assolellades conserven la vitalitat artística dels temps en què els genis passaven per aquí buscant inspiració.

Assegut en un turó amb vistes al Canigó, Eus és un poble que sembla fet per ser fotografiat. Les seves cases de pedra, apilades en terrasses naturals, dibuixen un escenari encantador que canvia de llum a cada hora. Antic punt defensiu, avui és un lloc de pau absoluta. Els seus carrers de pedra, l'església que corona el cim i les flors que adornen cada racó el fan especialment bonic al setembre, quan la calor s'amansa i la natura recupera l'equilibri. És, sens dubte, un d'aquells pobles que deixen empremta.