7 rutes de primavera arran de mar

Comencem on s'acaba el mapa, a l'estació de Portbou, per seguir el traçat del GR 92. Aquesta no és només una ruta de costa; és un camí de memòria. Sentireu el calfred emocional al Memorial Walter Benjamin –aquell passadís de ferro que mira al mar– abans d'enfilar-vos al coll del Frare per gaudir d'una panoràmica d'infart. Passareu pel pont de Colera (amb el segell de l'acer d'Eiffel!) i trepitjareu els còdols de la platja de Garbet. Un consell: desvieu-vos pel cap Ras per imaginar la balena que hi va encallar fa anys, fins a arribar al port de Llançà sota l'ombra de l'Arbre de la Llibertat. Un tram indòmit on cada pas fa olor de tramuntana i d'exili.

Prepareu-vos per entrar en una dimensió mineral on tot sembla fet a mida de titans. Sortint de Roses, deixem enrere la civilització per entrar al regne salvatge de la punta Falconera, esquitxada de búnquers que encara guaiten l'horitzó. El camí serpenteja arran de penya-segat amb vistes al cap Norfeu, un braç de terra que s'enfonsa al mar amb una força visual increïble. Pel camí, descobrirem joies com l’antiga pedrera de marbre de la cala del Lledó o el blau gairebé insultant de la cala Murtra. És una ruta exigent, de pujades i baixades entre pinedes i parets de pedra seca, però la sensació de llibertat en aquest racó verge del cap de Creus no té preu.

A Begur, anar a mar és un ritual que ve de lluny. Us proposem baixar com ho feien els begurencs d'abans: pel camí vell de sa Tuna. Sortirem sota la mirada del castell per endinsar-nos en un bosc d'alzines i murs de pedra seca fins que el blau ens colpegi la vista al coll dels Ocells. Arribar a sa Tuna és entrar en una postal de barques quietes i salabror. Però la ruta no s'acaba aquí; seguirem el camí de ronda fins a Aiguafreda per tornar a pujar cap al poble passant pel Mas d'en Pinc. Allà, on va viure la mítica Carmen Amaya, les torres de defensa encara ens recorden els temps dels pirates. Una ruta circular per redescobrir l'essència més noble del Baix Empordà.

No sorprèn que aquest tram fos el cau preferit dels contrabandistes de la postguerra; aquí, els amagatalls entre penya-segats són infinits. Sortirem de Lloret, amb la foto obligada al castell d'en Plaja, per encarar un camí que és un autèntic 'trencacames' de bellesa pura: pujades i baixades constants entre pins blancs i cales idíl·liques, com la dels Frares o la de Canyelles. Pel camí, trepitjarem història al poblat ibèric del turó Rodó i ens omplirem els ulls amb el blau de cala Morisca. El premi final? Veure aparèixer la silueta emmurallada de la Vila Vella de Tossa mentre baixem cap a la cala des Codolar. Dotze quilòmetres d'adrenalina i paisatges de postal.

Si mentre feu aquesta ruta sentiu allò de "moros a la costa", no us estranyeu. Aquí la història es llegeix a les pedres i s'olora al mar. Sortirem de Torredembarra, on les muralles encara recorden els temps en què els pirates barbarescos feien de les seves, i ens perdrem pels carrerons de la seva Vila Closa. Després de trepitjar la sorra de Baix a Mar, saltarem a la bellesa magnètica d'Altafulla i les seves Botigues de Mar. El tram final és un luxe per als sentits: resseguirem la desembocadura del riu Gaià fins a topar-nos amb l'estampa imbatible del castell de Tamarit, vigilant el Mediterrani des de la seva talaia de roca. Una excursió que barreja llegendes de corsaris amb penya-segats de somni com el del Canyadell.

A l'Ametlla, el mar no només és blau; és turquesa, transparent i, de vegades, una mica bromista. Ens posarem en marxa pel GR 92 en una ruta plana i agraïda, ideal per fer-la sense presses i omplir-nos del soroll de de les onades quan piquen contra el rocam. Passarem per cales amb noms que us faran treure un somriure, com Pixavaques o cala Mosques, i descobrirem on s'amagaven les foques a la cala del Llop Marí. Entre dunes i ocells, arribarem a la joia de la corona: el castell de Sant Jordi d'Alfama, una fortalesa imponent que s'aixeca arran d'aigua per recordar-nos que aquest 'desert d'Alfama' era, antigament, terra de pirates.

Acabem aquest periple allà on la terra es torna líquida i el silenci es pot tocar. No cal agafar un avió per sentir-se com un explorador al mig del Sàhara. A la punta del Fangar, el Delta ens regala un desert canviant on les dunes manen i el vent ho desordena tot cada dia. Des de la platja de la Marquesa, iniciarem un pelegrinatge de sorra, petxines i vols d'ocells fins a l'emblemàtic far del Fangar, el nostre oasi particular enmig del no-res. Estigueu atents: si el sol escalfa, potser veureu miratges que us faran dubtar de la realitat. Una caminada cap a la nuesa més absoluta per retrobar la pau més plena.