Agafeu aire... perquè l'espectacularitat del Montsec pot deixar-vos sense alè. Entre els talls profunds de les dues Nogueres i les cingleres que s'alcen com una fortalesa natural, aquesta serra no és només una muntanya; és un llibre de pedra obert al cel que narra 200 milions d'anys d'història. Us convidem a desfullar els secrets d'una serra que va ser mar, que amaga pactes d'amor medievals i que posseeix un dels millors cels del món per observar l'infinit.
Les parets verticals, com la de Terradets i la roca Regina, dominen el paisatge del Montsec
1
El Montsec no és una serra qualsevol; és el sistema acinglerat més llarg dels Països Catalans. Amb una longitud de 42 quilòmetres, les seves parets de pedra calcària s'alcen com una fortalesa rectilínia que separa el pla de Ponent de les terres del Pirineu. Aquest silenci vertical, fragmentat pels talls profunds de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, ofereix una de les visions més feréstegues del Prepirineu.
Relacionat
El Montsec, una serra esculpida per l'aigua
La roca Regina, amb el pantà de Terradets al fons
2
La disposició de les seves capes rocoses és tan excepcional que geòlegs i científics d'arreu del món visiten la serra per estudiar com es va formar el planeta. Fins i tot les companyies petrolieres hi envien els seus enginyers per observar, a plena llum del dia, el que normalment només poden veure a través de prospeccions subterrànies en altres punts del globus. El Montsec és, literalment, un autèntic llibre obert de la història de la Terra.
Vista aèria del castell de Mur i la canònica de Santa Maria de Mur
3
Al castell de Mur, el comte Ramon V i la seva esposa Valença Mir van signar al segle XI un contracte matrimonial sorprenentment avançat per l'època. El document reconeixia que tots dos podien mantenir relacions fora del matrimoni i que el castell passava a ser propietat de Valença com a mostra d'amor i de bona convivència. Una prova de la llibertat que les lleis godes atorgaven a les dones de la noblesa.
L'Observatori del Montsec acull el telescopi Joan Oró, el més gran i potent de Catalunya
4
El Montsec és un dels pocs indrets del planeta que gaudeix de la doble certificació de Reserva i Destinació Turística Starlight, avalada per la Unesco. La nul·la contaminació lumínica i l'estabilitat de l'atmosfera permeten observar la Via Làctia i els astres amb una nitidesa gairebé irreal. No és estrany que l'Observatori del Montsec, situat a 1.570 metres d'altitud, aculli el telescopi Joan Oró. Amb un mirall de 80 centímetres de diàmetre, és actualment el telescopi més gran i avançat de Catalunya.
Relacionat
Montsec, el paradís dels cels infinits
L'església de la Mare de Deu del Puig de Meià es troba al turó de Vilanova de Meià
5
L'any 1900, el rector de Vilanova de Meià va amagar la imatge romànica original de la Mare de Déu del Puig dient que estava molt malmesa i la va substituir per una còpia. Gràcies a aquest engany, la talla original del segle XII es va salvar dels incendis que van destruir l'ermita el 1928 i el 1936. Avui, aquesta supervivent mil·lenària es pot visitar a l'església de Sant Salvador de Vilanova.
El castell de Benavarri és una fortalesa que va ser palau dels comtes de Ribagorça
6
Pocs saben que el cèlebre humorista català Eugenio, famós per les seves ulleres fosques i el seu "El saben aquell que diu...", descansa en terres del Montsec. Per desig exprés seu, les seves cendres van ser escampades al castell de Benavarri, la capital de la Baixa Ribagorça, un lloc que ell s'estimava profundament i des d'on ara vigila l'horitzó de la serra de l'Estall.
L'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, entre la boira
7
L'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa sembla desafiar la gravetat sobre una cresta de roca. Més enllà de la vista, l'edifici ha alimentat llegendes curioses: es deia que qui aconseguia donar la volta a l'església –un repte gairebé impossible pel buit– rebia favors del cel, i que qui encabia el dit petit al pany de la porta trobaria parella abans d'un any.
Amb Descobrir tindràs cada mes rutes, escapades i propostes úniques per gaudir de la natura i la cultura de Catalunya.
Aquest article es va publicar en el número 325 del Descobrir (Març 2026)