Les 8 millors platges d'Eivissa

Més que una platja, es Portitxol és un petit refugi natural amagat a la costa nord. La seva forma gairebé circular el protegeix dels corrents i hi crea unes aigües serenes, d'un blau intens, envoltades de penya-segats, pinedes i casetes de pescadors. No hi trobareu serveis ni accés rodat, i això forma part del seu encant: aquí el paisatge s'imposa amb silenci, calma i una sensació d'aïllament difícil de trobar a l'illa. Per arribar-hi, cal caminar uns trenta o quaranta minuts per un sender que serpenteja la muntanya, però la recompensa val cada passa.

Ses Balandres no és una cala per a tots els públics, i precisament aquí rau bona part del seu atractiu. Situada sota els penya-segats de Santa Agnès, és un indret salvatge, remot i ple de caràcter, amb còdols, casetes marineres i una vista privilegiada cap als illots de ses Margalides. L'accés és tota una petita aventura, amb trams equipats amb escales i cordes que recorden els antics camins de pescadors. Calçat còmode, prudència i zero pressa: aquesta és una cala que es guanya.

A prop de Portinatx, cala d'en Serra combina una bellesa natural i una atmosfera quasi de misteri. Les seves aigües transparents són ideals per fer snorkel, mentre que les restes d'un antic hotel inacabat dels anys setanta hi afegeixen un punt de decadència fascinant. La natura ha anat integrant aquell esquelet de formigó al paisatge i ha convertit la cala en un racó únic del nord d'Eivissa. L'últim tram de camí és irregular, per això us recomanem deixar el cotxe a la part alta i baixar caminant.

Es Canaret és una d'aquelles cales que semblen reservades als qui coneixen bé l'illa. Durant anys, l'accés terrestre va ser molt restringit, però avui un camí públic permet arribar fins a aquest racó petit, arrecerat i d'aigües clares. La cala combina còdols, sorra i vegetació mediterrània, amb un entorn que conserva una bellesa discreta i una calma molt pròpia del nord d'Eivissa. El sender és curt i estret, però el premi és una petita piscina natural on el temps sembla avançar més a poc a poc.

Punta de sa Galera no és una platja convencional, sinó un amfiteatre de roca obert al mar. Les plataformes planes, disposades a diferents nivells, fan de terrasses naturals on estirar-se, llegir, mirar l'horitzó o esperar una de les postes de sol més buscades de l'illa. No hi ha sorra, ni serveis, ni comoditats afegides: només pedra, mar i una connexió directa amb l'Eivissa més lliure i contemplativa. Cal caminar sobre roques irregulars i portar calçat adequat, però les aigües transparents i els fons marins fan que l'esforç tingui recompensa.

Cala des Xuclar és un refugi en miniatura per als qui volen escapar del soroll sense haver de fer una gran excursió. Petita, rústica i envoltada de varadors tradicionals, conserva una imatge molt autèntica del litoral del nord. Les aigües calmades i transparents la fan especialment agradable per nedar, fer snorkel o simplement deixar passar les hores en un entorn recollit. L'aparcament és molt limitat, i això, lluny de ser un inconvenient, ajuda a preservar-ne la tranquil·litat.

Cala Llentia és més una experiència de paisatge que una platja per estirar la tovallola. El seu entorn rocós i obert al mar, amb vistes magnètiques cap a Es Vedrà, té una força especial, accentuada per la presència de l'obra Time and Space, coneguda com l'Stonehenge eivissenc. És un racó per caminar, mirar l'horitzó i deixar-se endur per la llum de ponent. L'accés no és dels més fàcils, i això fa que molts visitants passin de llarg sense descobrir un dels espais més singulars de l'illa.

A tocar de cala Llonga, la cala Salt d'en Serrà –coneguda també com a Sol d'en Serra– sembla un món a part. És una cala oberta, de pedres rodones i aigües d'un blau profund, protegida per penya-segats que li donen un aire majestuós i feréstec. No és la platja més còmoda per passar-hi el dia sobre la sorra, però sí una de les més especials per gaudir del paisatge, del bany i de la calma. La manca de sorra fina actua com a filtre natural: aquí hi venen sobretot els qui valoren les vistes, el silenci i una Eivissa menys previsible.