Tots estaríem d’acord que a les Balears es menja bé. Molt bé, de fet. Hi excel·leixen tot de productes agroalimentaris, de mar i de terra, amb algunes icones com l’omnipresent sobrassada. La cuina de les Balears, amb les particularitats de cada illa, és sens dubte singular i recognoscible arreu, i tanmateix accedir a l’oferta gastronòmica local —amb producte de proximitat— esdevé sovint una tasca impossible, més enllà dels circuits especialitzats. Quins són els motius d’aquesta contrarietat? Què podem fer per posar-hi remei?
De tot això i molt més tractaven les Jornades de Turisme, Enogastronomia i Producte Local de les Illes Balears, que l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) va organitzar els passats dies 26 i 27 de novembre a la finca Son Mir de Palma amb la col·laboració de Descobrir i Abacus. Una trobada que va servir per fer la diagnosi de la situació actual i que va dibuixar un horitzó d’entesa necessària entre el sector primari i l’anomenat canal horeca (hotels, restaurants i càterings; és a dir, l’hostaleria).
Un entorn propi per diferenciar-se
No deixa de ser paradoxal que una de les principals destinacions turístiques del món tingui dificultats per col·locar una proposta gastronòmica diferenciada als seus milions de visitants. En la ponència inaugural, l’expert en turisme Iñaki Gaztelumendi va alertar sobre la tendència global a la foodificació, i el repte de crear un entorn propi que eviti que a les Balears es consumeixi el mateix que a qualsevol altre lloc del món. Aquesta idea va planar en moltes de les intervencions a les diverses taules rodones, tot i que es va fer palesa la gran dificultat de fer-hi front. En aquest sentit, el director executiu de l’Agència Catalana de Turisme, Patrick Torrent, va defensar la coincidència d’interessos entre productors i sector turístic. “La gastronomia és cultura i hem d’alinear pagesos, restauradors i distribuïdors perquè el paisatge i l’autenticitat que ens garanteix el sector primari és l’actiu turístic més important que tenim”. Jonathan Gómez, de Turisme de Màlaga, va defensar que aquest canvi de relat és desitjable i és possible: “Nosaltres hem passat del turisme de sol i platja al turisme cultural i enogastronòmic explicant els nostres orígens i la història d’allò que mengem”, va afirmar.
Restauradors i hotelers han de ser ambaixadors del producte local
De la banda dels productors, el clam va ser unànime: hotelers i restauradors han de ser ambaixadors del producte local, tenint en compte que la gastronomia és un dels principals arguments de l’experiència turística. Hi ha exemples que mostren una evolució cap a aquest nou paradigma. Guillem Adrover, propietari de Terragust, que ofereix experiències per degustar el camp mallorquí, va apostar perquè els hotels apliquin la seva responsabilitat social corporativa al producte: “La compra de producte local no ha de ser a la columna de despeses, sinó a la d’inversió”.
Però hi ha molt a picar, atès que, com va evidenciar Jaume Ordinas, director de Sostenibilitat de Garden Hotels, “el producte balear no pot abastir totes les necessitats del canal horeca” i, a més, té un preu superior. Amb tot, José Bosch, de l’Associació de Restauració de Menorca, s’esplaià en la bona sintonia entre productors i restauradors a l’illa, fet que els ajuda a atreure emoturistes: “El turisme basat en el producte local és emoció”, conclogué. És el futur.
Impulsem un nou model de turisme al servei del país, un turisme conscient que tingui un impacte global positiu sobre les destinacions.
Aquest article es va publicar en el número 324 del Descobrir (Febrer 2026)