El massís del Canigó és molt més que una silueta imponent que domina l'horitzó. Amb les altes temperatures de l'estiu, aquesta muntanya mítica es revela com un oasi de frescor, un laberint de rius, gorgs i fonts que guarden secrets mil·lenaris. En el darrer número de la revista 'Aigües del Canigó', ens endinsem a les valls del Conflent i del Vallespir per descobrir un paisatge esculpit per l'aigua on els detalls més sorprenents s'amaguen a plena vista. Per exemple, començant pel vessant nord-occidental, a prop de la vila termal de Vernet, hi trobem la impressionant cascada dels Anglesos. Aquest santuari verd i ombrívol va ser un dels indrets preferits de l'alta societat britànica que estiuejava a la zona a finals del segle XIX per refugiar-se de la calor d'una manera totalment exclusiva.
Sense moure'ns de Vernet, la força tèrmica de la terra ens regala una altra raresa: just a sota de l'escala del Gran Hotel de Portugal, hi ha un llavador públic on l'aigua sorgeix a 66 graus de temperatura. Aquest espai, avui decorat amb un relleu en homenatge a les bugaderes, va suposar una autèntica revolució social perquè permetia a les dones del poble rentar la roba amb aigua bullent en ple hivern. Si creuem cap a l'Alt Vallespir, la natura ens regala oasis amagats com el salt de la Maria Valenta, a tocar d'Arles. El camí per arribar a buscar la frescor d'aquesta cascada és un viatge al passat, ja que pel mateix sender hi trobem un antic pou de gel i un oratori dedicat als patrons de la vila, els sants Abdó i Senén.
I, parlant d'aquests sants, la devoció ens porta directament al cor de l'abadia d'Arles, on s'amaga la Santa Tomba que s'omple d'aigua de forma inexplicable. Aquest sarcòfag de marbre blanc del segle X conté precisament les relíquies d'Abdó i Senén i sagna de forma contínua una aigua cristal·lina a la qual els habitants atribueixen virtuts curatives des de fa segles. Retornant a la llum, als mateixos carrers d'Arles, topem amb una obra d'art ben singular que ret homenatge a l'esperit d'aquestes muntanyes: una intrigant estàtua d'un os forjada amb sis quilòmetres de filferro. Aquesta figura imponent de la plaça d'Amunt recorda la cèlebre Festa de l'Os, una tradició ancestral que escenifica el retorn a la vida després de l'hivern.
La relació dels habitants amb els elements pren formes encara més místiques amb el Conjurador de tempestes de Serrallonga, una misteriosa construcció oberta als quatre vents. Des d'aquest punt encimbellat al turó, el mossèn de la vila invocava l'ajuda divina per desviar les calamarsades que amenaçaven de destruir les collites. Però la muntanya no només mira al cel; la roca sòlida ens revela un passat profundament industrial perquè el subsol del massís està foradat per un laberint subterrani de mines de ferro i altres minerals. A indrets com Escaró, l'actual Museu de la Mina permet endinsar-se en aquestes antigues galeries, on l'estampa de trens rovellats i forns abandonats contrasta vivament amb l'exuberància dels boscos exteriors.