"Aigües del Canigó és un regal per als sentits"

El dossier 'Aigües del Canigó' ha sigut un regal per a nosaltres, des que el vam imaginar i vam concretar-ne el fil conductor i els articles, fins que vam començar a rebre les primeres fotografies del Dani Codina i van anar arribant els textos de l'Agnès Rotger, el Joan-Lluís Lluís, el Louis Bussy, el Jeroni Pérez Faixeda i el Lluís Dagues (gràcies per transcriure tan bé allò que fa uns mesos era només una idea!). Sí, certament, aquest número ha estat un obsequi des del principi. Però som conscients que és un present delicat, perquè el Canigó és una muntanya mítica present al cor de tots els catalans, i no volíem decebre-us.

Aquest cop, a través de quatre escapades que permeten conèixer totes les cares del Canigó, el dossier és una invitació a redescobrir el massís a través de l'aigua, que és la seva memòria més antiga i la seva ofrena més frescal. A l'estiu, quan la calor empeny a buscar ombra i remor, el massís esdevé un mapa de refugis naturals: gorgs que brillen com pedres precioses, torrents que canten, boscos que respiren humitat. Des de Prada, el Canigó és una promesa lluminosa, on les valls s'obren suaus i la Tet hi serpenteja amb calma. Des de Vernet, en canvi, el Canigó es mostra més abrupte: és un vessant que demana respecte, però que recompensa amb ombres profundes i remors d'aigua refrescants. A Arles, el massís es desplega amb una elegància inesperada: les valls són més obertes i l'aigua hi dibuixa meandres que semblen fets expressament per a un bany de tarda. I, des de Prats de Molló, el Canigó recupera la seva faceta salvatge: les aigües del Tec hi baixen clares i fredes, i els camins s'enfilen cap a boscos que semblen inexplorats. Ja us ho deia, que aquest dossier és un regal. 

Podeu llegir el número complet i deixar-vos portar per la màgia del Canigó!