Hi ha racons al Pirineu català que semblen dissenyats específicament per contemplar la grandesa de la natura en absolut silenci. Quan s'arriba a aquest petit municipi de l'Alt Urgell, enfilat en un vessant assolellat a mil metres d'altitud, el primer que talla la respiració és la panoràmica majestuosa i frontal de la serra del Cadí. Amb els seus carrers costeruts, les cases de pedra amb les clàssiques teulades de pissarra, aquest indret manté intacte un caràcter rústic i ramader que us transportarà a temps passats. Aquí, lluny de les presses, l'únic rellotge que marca el ritme és el sol que banya la vall del Segre i la boira que de vegades s'abraça als boscos alpins.
Estem parlant d'Estamariu, un poble amb un centenar d'habitants que cal conèixer. Documentat des de l'any 893 amb el nom d'arrel bascoide Stamariz, aquest refugi pirinenc és una autèntica meravella ideal per als amants del turisme rural, la història medieval i els paisatges d'alta muntanya.
Un llegat romànic que sorprèn
Passejar pel nucli antic d'Estamariu és descobrir la història a cada passa, però el seu veritable tresor es troba just als afores, a la carretera que s'enfila cap a Bescaran. Allà s'hi alça l'església romànica de Sant Vicenç, un dels exemples més interessants de la implantació de les formes i estructures llombardes a Catalunya. Després d'anys sense culte i amb la coberta esfondrada, una acurada restauració va permetre treure a la llum unes magnífiques pintures romàniques del segle XII que restaven amagades sota el guix, convertint-se en un dels pocs casos conservats in situ al Pirineu.
A més de Sant Vicenç, el patrimoni religiós es complementa amb l'església parroquial barroca de Santa Cecília, curiosament adossada a un gran mas, els vestigis de l'antiga ermita de Santa Cecília i les restes de l'antic monestir de Pinset (també conegut com a Sant Andreu de la Quera), construït de manera espectacular sota una balma.
Els colomars i l'arquitectura de l'aigua
L'arquitectura civil del municipi no es queda enrere. Travessant el riu de Bescaran, l'aigua clara i freda del desglaç passa per sota de dos antics ponts romànics de gran bellesa. Però potser l'element més singular que retalla el cel d'Estamariu són els seus cinc colomars que encara es mantenen dempeus. La saviesa popular i els historiadors apunten que, per la seva ubicació estratègica i la seva forma, originalment haurien servit com a torres de guaita per defensar la vall.
Què fer a Estamariu: camins de llegenda i natura
L'entorn d'Estamariu és un paradís per al senderisme, les rutes en BTT i les excursions de muntanya, amb opcions que surten pràcticament des del centre del poble:
-
La ruta a la Cabana del Moro. És una de les excursions imprescindibles. Surt de l'església de Sant Vicenç i s'endinsa durant quinze quilòmetres pel bosc de la Malesa, el més humit i feréstec del terme municipal. L'objectiu és arribar a un antic dolmen molt ben conservat. Si hi aneu a la primavera, el camí us regalarà l'aroma i el gust de les maduixeres salvatges que creixen vora el monument megalític.
-
De la Quera Nova a Sant Andreu de la Quera. Un sender curt però dret que comença a prop de la carretera N-260. L'esforç de la pujada cap a les ruïnes del monestir es veu totalment compensat per la grandiosa visió de la vall del Segre i la serra del Cadí.
-
Si voleu allargar l'escapada, els voltants ofereixen contrastos fascinants. Cap al nord, la carretera us conduirà fins a Bescaran, on el campanar romànic de Sant Martí emergeix de forma gairebé màgica enmig dels prats de pastura.