El Museu de Ciències Naturals de Barcelona celebra enguany el 150è aniversari de la balena, l’esquelet de la qual forma part indestriable de les col·leccions del Museu. Actualment està al vestíbul del Museu Blau, al Fòrum de Barcelona, i s’ha convertit en una de les peces més emblemàtiques de l’equipament.
A l’entorn d’aquest aniversari, el Museu organitza diverses activitats. Al vestíbul s’ha instal·lat un nou espai expositiu amb informació i imatges sobre la balena, i es convoca un concurs popular a través de les xarxes socials per tal de trobar-li un nom.
Per participar-hi cal entrar en aquest web, on es recolliran totes les propostes fins al 31 de desembre. Un jurat valorarà l’originalitat i la creativitat dels noms i el guanyador/a s’emportarà un iPad mini que es lliurarà en una gran festa popular d’aniversari a finals de gener.
El jurat està format per la il·lustradora Pilarín Bayés; Carles Capdevila, director del diari ‘Ara’; Xavier Duran, director del programa ‘El medi ambient’ de TV3; Bruno Oro, actor i músic; Joan Alegre, director general d’‘El Periódico de Catalunya’; Lina Ubero, cap de Programes Públics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El jurat triarà els 10 noms finalistes, que es publicaran al web el 15 de gener i se sotmetran a votació popular. El diumenge 27 de gener, el Museu celebrarà una gran festa popular d’aniversari on es lliurarà un iPad mini a l’autor o autora del nom guanyador.
La història de la balena
Una balena de l’espècie rorqual comú (‘Balaenoptera physalus’), de gairebé 20 metres de llargada i una tona de pes, va encallar-se a Llançà el juny de 1862, al cap Ras. La notícia va sortir als diaris i va atraure la visita de personatges il·lustres com Narcís Monturiol o Paul Gervais, un reputat zoòleg francès que va voler comprar l’esquelet, però tant el poble de Llançà com les autoritats van preferir que es quedés en algun museu de Catalunya.
El viatge en vaixell de la Costa Brava a Barcelona va ser el primer d’un seguit de trasllats que aquest esquelet ha resistit al llarg de 150 anys. El seu destí inicial va ser la Universitat de Barcelona, però també ha estat exposat al Museu Martorell i a dues ubicacions dins el Castell dels Tres Dragons, fins que a l’estiu de 2011, després d’un llarg procés de restauració de l’esquelet, va arribar al Museu Blau.
A l’entorn d’aquest aniversari, el Museu organitza diverses activitats. Al vestíbul s’ha instal·lat un nou espai expositiu amb informació i imatges sobre la balena, i es convoca un concurs popular a través de les xarxes socials per tal de trobar-li un nom.
Per participar-hi cal entrar en aquest web, on es recolliran totes les propostes fins al 31 de desembre. Un jurat valorarà l’originalitat i la creativitat dels noms i el guanyador/a s’emportarà un iPad mini que es lliurarà en una gran festa popular d’aniversari a finals de gener.
El jurat està format per la il·lustradora Pilarín Bayés; Carles Capdevila, director del diari ‘Ara’; Xavier Duran, director del programa ‘El medi ambient’ de TV3; Bruno Oro, actor i músic; Joan Alegre, director general d’‘El Periódico de Catalunya’; Lina Ubero, cap de Programes Públics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El jurat triarà els 10 noms finalistes, que es publicaran al web el 15 de gener i se sotmetran a votació popular. El diumenge 27 de gener, el Museu celebrarà una gran festa popular d’aniversari on es lliurarà un iPad mini a l’autor o autora del nom guanyador.
La història de la balena
Una balena de l’espècie rorqual comú (‘Balaenoptera physalus’), de gairebé 20 metres de llargada i una tona de pes, va encallar-se a Llançà el juny de 1862, al cap Ras. La notícia va sortir als diaris i va atraure la visita de personatges il·lustres com Narcís Monturiol o Paul Gervais, un reputat zoòleg francès que va voler comprar l’esquelet, però tant el poble de Llançà com les autoritats van preferir que es quedés en algun museu de Catalunya.
El viatge en vaixell de la Costa Brava a Barcelona va ser el primer d’un seguit de trasllats que aquest esquelet ha resistit al llarg de 150 anys. El seu destí inicial va ser la Universitat de Barcelona, però també ha estat exposat al Museu Martorell i a dues ubicacions dins el Castell dels Tres Dragons, fins que a l’estiu de 2011, després d’un llarg procés de restauració de l’esquelet, va arribar al Museu Blau.