En l'era de la immediatesa, del contingut de consum ràpid i dels reportatges fets des d'un escriptori a cop de clic, a la revista Descobrir continuem creient en una altra manera de fer les coses. Creiem en el periodisme d'embrutar-nos les botes de fang, de parlar amb la gent i de cuinar els temes a foc lent. Aquest mes, us presentem el dossier 'A peu pel Priorat', un repte majúscul que només és possible gràcies al suport incondicional dels nostres lectors i subscriptors.
El repte: refer un mite
L'any 1957, Josep Maria Espinàs va recórrer un remot Priorat a peu. Ara, gairebé set dècades després, hem recreat aquell viatge fundacional per entendre la transformació de la comarca.
Per fer-ho, hem unit un equip excepcional: el periodista Toni Orensanz, l'escriptora i pagesa Júlia Viejobueno, el geògraf i fotògraf Rafael López-Monné i el fotògraf Joan Capdevila. A més, hem tingut l'entusiasme i la complicitat imprescindible d'Isabel Martí, editora de l'escriptor. Ella, que va fundar La Campana amb Josep M. Espinàs el 1985, signa la postdata i ens ha obert el seu arxiu per cedir-nos imatges inèdites i fotografies històriques d'Espinàs parlant amb la gent del territori ara fa gairebé set dècades.
Tres etapes per copsar el batec de la comarca
Fidels al camí original, hem dividit aquesta crònica en tres trams en què es combinen la memòria i la metamorfosi:
- L'inici de la ruta: arrenca a l'estació de tren de Marçà-Falset, en plena verema. Els passos ens porten per Marçà, Capçanes, els Guiamets, el Masroig, Falset i Gratallops.
- Cap al cor històric: pren el relleu a Gratallops i avança cap a Torroja del Priorat, Poboleda, Siurana, Cornudella i la Morera de Montsant, on el Priorat antic continua viu i amb ganes de futur.
- L'últim tram: la travessa culmina en la ruta que va d'Escaladei a Margalef, resseguint de prop la majestuositat de la serra de Montsant.
L'ànima de l'encàrrec: territori a 3 km/h
Els nostres autors s'hi han deixat la pell, connectant les seves pròpies vides amb el llegat del viatge original. El periodista Toni Orensanz confessa que feia temps que li rondava pel cap la idea de refer la travessa de 1957, de manera que la proposta de la revista ha estat el pretext ideal per complir el seu propòsit. Sobre el terreny, allò que més l'ha sorprès és la profunda petjada que hi ha deixat l'autor: "Fins a quin punt el llibre d'Espinàs és recordat per molta gent dels pobles. N'hi ha que potser no l'han llegit, però te n'expliquen alguna anècdota. És com si el llibre hagués consolidat una segona vida en la cultura popular prioratina, mitjançant el bocaorella".
Per a Júlia Viejobueno, l'encàrrec ha estat un regal molt personal que enllaça amb el dia de Sant Jordi de 2013, quan va aconseguir que el mateix Espinàs li signés el llibre i recordessin junts la dura pujada fins a la Figuera, el seu poble. L'autora destaca el valor literari i emocional de l'article: "Només em sap greu una cosa: no disposar de més caràcters per dialogar amb l'Espinàs d'aquell temps i per parlar amb calma i detalladament d'aquesta terra nostra plena de passat, de present i de futur".
Per la seva banda, Rafael López-Monné ens recorda que caminar és la manera més humana d'entendre el món: "Els nostres sentits es van desenvolupar per copsar el món a tres quilòmetres per hora. La velocitat va en detriment de la profunditat, i Espinàs ho sabia. Resseguir les seves passes ens desvela què roman i què ha canviat".
L'ull de Joan Capdevila
Un dossier d'aquesta envergadura requeria una mirada fotogràfica a l'altura, i Joan Capdevila s'ha fos amb el paisatge per aconseguir-ho. Lluny de les sessions ràpides, ha trepitjat el terreny amb una dedicació absoluta, integrant-se tant en la història que, fins i tot, va devorar el llibre d'Espinàs en poc més d'un dia per entendre el context abans de disparar.
Les xifres de la seva llibreta de camp parlen per si soles de l'esforç i l'artesania d'aquest encàrrec:
- 863 fotografies presentades, fruit d'un treball de selecció exhaustiu.
- 17 sessions de mitja jornada, exprimint sempre les primeres llums de l'alba i l'últim raig de sol del capvespre.
- Més de 500 quilòmetres de conducció resseguint les nombroses –i infinites– corbes d'aquest territori petit però exigent.
Aquest és l'autèntic valor de ser de la comunitat Descobrir. Quan fullegeu aquestes pàgines, esteu caminant al nostre costat sentint la pols dels camins a 3 km/h.
Aquest article es va publicar en el número 330 del Descobrir (Setembre 2026)