El Priorat d'avui és una destinació enoturística de prestigi mundial, però sota els seus ceps i cingles de llicorella s'amaguen històries fascinants. Més enllà dels seus vins reconeguts, aquesta comarca aspra i bella conserva sorpreses que passen desapercebudes als ulls de molts visitants. L'anecdotari de la comarca arrenca precisament amb un retard de tren "històric" a l'estació de Marçà-Falset. L'any 1957, l'escriptor Josep Maria Espinàs va començar allà la seva descoberta de la comarca després que el seu comboi arribés tretze minuts tard; una petita incidència que, vista amb els ulls d'avui, resulta gairebé una anècdota al costat dels problemes continus que pateix actualment la línia R15.
El municipi de Capçanes amaga un tresor prehistòric de primer nivell, ja que concentra la col·lecció de pintures rupestres més gran de tot Catalunya. Entre aquestes representacions hi destaca La matança, un impressionant mural que conté vint-i-set figures humanes i animals. Molt a prop d'allà, al poble del Masroig, encara sobreviu una tradició d'hospitalitat molt nostrada, com és el costum de convidar els forasters a un glop de vi ranci domèstic. Aquest gest, que antigament era l'expressió sincera del millor de cada casa, encara es manté viu avui dia gràcies a veïns que el serveixen directament de botes estrenades l'any 1964.
El Priorat també és sinònim de supervivència i adaptació, tal com demostra la històrica botiga del Serenet a la Vilella Baixa, que fa dècades va arribar a funcionar com a carnisseria, fonda, banc i parada d'autobús tot alhora. Aquest establiment autèntic i incombustible encara ara manté les portes obertes sota el nom de Cal Centro, convertit en un punt de trobada vital per a la gent de la vila.
A la serra de Montsant, el patrimoni pren formes molt més crues i sorprenents. A la Bisbal de Montsant, hi ha una cova immensa que no només acull una capella troglodítica, sinó que amaga un passat colpidor. La cova de Santa Llúcia va funcionar com a hospital militar durant la Guerra Civil. Aquest mateix conflicte armat va deixar una altra petjada insòlita a l'ermita de Sant Salvador, a tres quilòmetres i mig de Margalef, on podem trobar una campana feta exclusivament amb el cap d'una bomba. Finalment, als peus d'aquesta mateixa serra, el poble de la Morera de Montsant ens reserva un últim misteri lligat a la qualitat excepcional del seu cel fosc: un rellotge lunar que permet saber l'hora de nit. Ubicat al pla del Torró, a prop d'un mirador astronòmic, aquest singular i poètic instrument funciona únicament gràcies a la llum de la lluna plena.
Aquest article es va publicar en el número 330 del Descobrir (Setembre 2026)