Després de la passejada pel bosc observant-ne els rastres, apareix davant nostre. Una petjada angulada. Un manyoc de pèls grisos i forts. Una femta punxeguda i blanquinosa sobre una roca just a la cruïlla de camins. No hi ha dubte. És un llop. Fem un udol llarg i agut i, al moment, sentim un soroll de passos aproximant-se ràpidament entre els matolls fins a plantar-se davant nostre. La Lupus ens mira simpàtica des del mig del camí, sense gens de por dels humans. Fins i tot, s’acosta a n
Deixant enrere la por al llop
El retorn natural del llop a terres catalanes n’assegura la continuïtat al nostre país i obliga a prendre mesures perquè l’espècie no es converteixi en una amenaça
24
de març
de
2026
Guardar a favorits