Deixant enrere la por al llop

El retorn natural del llop a terres catalanes n’assegura la continuïtat al nostre país i obliga a prendre mesures perquè l’espècie no es converteixi en una amenaça

El llop és ara una espècie considerada en perill d’extinció
El llop és ara una espècie considerada en perill d’extinció FOTO: Ramon Carretero - Gettyimages
24 de març de 2026 a les 10:00
Guardar a favorits

Escolta l'article ara…

0:00
1:33

Després de la passejada pel bosc observant-ne els rastres, apareix davant nostre. Una petjada angulada. Un manyoc de pèls grisos i forts. Una femta punxeguda i blanquinosa sobre una roca just a la cruïlla de camins. No hi ha dubte. És un llop. Fem un udol llarg i agut i, al moment, sentim un soroll de passos aproximant-se ràpidament entre els matolls fins a plantar-se davant nostre. La Lupus ens mira simpàtica des del mig del camí, sense gens de por dels humans. Fins i tot, s’acosta a nosaltres, ens olora i aquells més valents s’atreveixen a tocar-la. Què ha passat amb el llop i la idea que teníem d’animal salvatge i agressiu? Què passarà a partir d’ara, que s’ha confirmat que tres cries de llop viuen als boscos del Principat?

Aquesta no és la imatge habitual que tenim del llop i, cal remarcar-ho, tampoc és la realitat dels individus d’aquesta espècie. Però aquesta situació era real fins fa ben poc. L’associació Signatus, creada el 2000 quan hi va haver els primers indicis de retorn del llop a Catalunya amb l’objectiu d’estudiar aquesta espècie i fer-ne divulgació, tenia com una de les seves múltiples activitats la interacció entre humans i la lloba Lupus. Aquesta, nascuda en captivitat i acostumada a la presència de l’home, servia per endinsar-nos a l’univers dels llops i entendre’n no només la biologia, la importància dins l’ecosistema i la presència al nostre territori, sinó també la competència ancestral que hi ha hagut amb l’espècie humana i que ha derivat al llarg del temps en un conjunt de percepcions i problemàtiques associades. 

A qui no li han explicat el conte d’en Pere i el llop, aquell ramader entremaliat que utilitzava la por al llop per fer bromes a la gent del poble fins que li va acabar atacant el ramat de veritat? I és que, des d’abans del neolític, ja hi havia rivalitat entre l’home i el llop. Tots dos eren animals gregaris i carnívors que competien per la supervivència fins que, en molts dels territoris, un va acabar desapareixent, i tots sabem de quin es tracta. Al nostre país, els constants atacs als ramats van fer que el llop es percebés com una espècie perillosa i una amenaça per a l’activitat econòmica, fortament estigmatitzada i perseguida, fins a provocar la seva extinció a finals del segle XIX. 

En aquell moment, cal dir que els ecosistemes eren diferents. Als boscos, a diferència d’ara, no hi havia tanta presència de cabirols, cérvols i altres ungulats salvatges de què el llop es pogués alimentar. Per tant, no li quedava més remei que atacar els ramats. Avui, l’ecosistema ha canviat i assegura preses per a un depredador com el llop que, després que retornés al nostre territori el 2004 procedent d’Itàlia, avui veu assegurada la seva continuïtat amb el naixement de tres cries i la confirmació de la primera llobatera.

Què opina cada sector del retorn del llop?

Ramaders

El sector ramader, el principal afectat pel retorn del llop, mostra preocupació davant aquest fet. Mentre que alguns sindicats veuen incompatible la presència de l’espècie amb la ramaderia extensiva, sobretot la d’alta muntanya, al·legant que les mesures actuals no són suficients i els danys van més enllà de les morts provocades, hi ha casos de ramaders que, fins i tot havent patit de forma directa atacs del llop, defensen que també hi ha d’haver una certa adaptació per part del seu sector. En aquest cas, reconeixen que cal un esforç extra després de tants anys d’absència de l’espècie, però que si es fa la feina de protecció ben feta, amb gossos vigilants i tanques elèctriques nocturnes, per exemple, el ramat pot quedar fora de perill dels llops.

Agents rurals

Aquest cos, encarregat de fer el seguiment del llop sobre el terreny, és el que ha detectat la presència de la llobera i ara s’encarrega del seguiment i vigilància contínua de l’espècie per veure com actua. Davant la nova realitat, es preveu especialitzar més agents rurals i dotar-los de més eines i recursos per millorar la vigilància, conscients de l’impacte que té el llop sobre la pagesia. Donar suport als ramaders és una de les accions que desenvolupen, acudir ràpidament sempre que hi ha un avís d’atac per localitzar els animals ferits, fer el peritatge ràpid per garantir les indemnitzacions i col·laborar en la instal·lació de mesures protectores per evitar el conflicte i assegurar la convivència del llop amb l’ésser humà.

Ecologistes

Les entitats conservacionistes i ecologistes com la Plataforma Grup Llop Catalunya o l’associació Signatus valoren molt positivament el retorn de l’espècie, que consideren un indicador de bona qualitat ambiental i l’inici d’un procés de restauració ecològica. No només es recupera un depredador clau, sinó que la seva presència servirà per regular la població d’ungulats silvestres i actuar com a control sanitari “netejant els boscos”, reduint la transmissió de malalties i millorant la genètica de l’espècie. Destaquen la importància del Pla de Recuperació de l’Espècie i asseguren que és possible la coexistència amb el sector ramader, però és necessari un pressupost específic per protegir els ramats.

Per tant, es constata que la població de llops augmentarà a partir d’ara i “s’hauria d’aconseguir que no fos a costa de ningú”, assegura Gabriel Lampreave, del cos d’Agents Rurals de Catalunya, que afirma que el llop és un animal tímid, fugisser i poruc, que no té gens d’interès a relacionar-se amb l’espècie humana, sobretot després d’anys i anys de persecució i extermini. De totes maneres, cal prendre mesures preventives, extremar-ne el seguiment i la protecció, i evitar que perjudiqui l’activitat econòmica de ramaders.

Amb la reaparició del llop a inicis de l’any 2000, la seva presència al territori català es va convertir en una amenaça per a xais, ovelles i cabres, amb freqüents atacs i baixes als ramats que van provocar que el sector ramader considerés aquesta espècie com un greu perill per a les seves explotacions. Després de diverses denúncies, es van implementar sistemes de control, tant per part dels mateixos afectats com de l’Administració, que anaven des de vailets elèctrics a gossos guardians per controlar i protegir els ramats fins a ajudes econòmiques compensatòries. Després d’haver estat sense llops tant temps, i a diferència d’altres territoris de l’Estat on mai ha desaparegut el llop, calia tornar a crear mecanismes de defensa davant aquesta espècie que, si bé la seva prioritat no és matar ovelles, sí que n’ataca si no té altres preses per alimentar-se.

Des de la confirmació dels tres cadells entre l’Empordà i la Garrotxa la passada tardor, la catalogació d’aquesta espècie ha canviat. Els llops ja no són una espècie extinta, sinó que s’han convertit en una espècie en perill d’extinció. Aquest fet obliga la Generalitat de Catalunya a crear un pla de recuperació de l’espècie, en el qual els diferents departaments i els Agents Rurals actuïn conjuntament davant la nova situació, treballant directament amb les explotacions ramaderes per millorar-ne el suport, impulsar mesures de coexistència i minimitzar els danys que pugui causar a la ramaderia.

La primera llopada amb cadells després d’un període de cent anys és una bona notícia per a l’ecosistema i per recuperar l’equilibri ecològic, sempre que se’n pugui assegurar la coexistència amb la ramaderia i es deixi enrere la por al llop, el qual, a diferència de la Lupus, procura mantenir-se ben lluny dels humans.

Ho sabíeu?

Els 1.240 km del llop gris

Tot i que el llop és una espècie difícil d’observar, un cop confirmada la seva presència l’any 2000, els Agents Rurals i els ramaders han sigut els principals informadors dels seus moviments i del total d’exemplars que hi ha al territori català. Fins al 2023 se n’havien albirat vint exemplars, que es movien principalment per les comarques del Ripollès, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès. En tots els casos, es tractava de mascles joves i solitaris, sempre dispersos, i amb una gran capacitat de moviment. Entre ells hi ha un mascle procedent d’Alemanya que es va detectar el 2023, al municipi de Vilaller, a l’Alta Ribagorça, després d’haver fet un trajecte de 1.240 quilòmetres, el més llarg documentat del món d’un llop gris.

Cronologia del llop a Catalunya

Segles XIX i XX: persecució i extinció

  • 1875: S’abaten els últims exemplars de llop coneguts a les muntanyes de Prades.
  • 1929: Mor l’últim llop a Horta de Sant Joan. El llop es dona per extingit a Catalunya.

Finals del segle XX: primers indicis de retorn

  • 1997: Primers indicis de retorn. Alarma dels ramaders del Cadí.
  • 1999: Primers indicis de la presència d’un llop procedent d’Itàlia al Pirineu francès.

Confirmació i estudi d'individus aïllats

  • 2000: Mostres i excrements al Parc Natural del CadíMoixeró. Es confirma la presència del llop a Catalunya.
  • 2004: La Generalitat anuncia oficialment el retorn del llop a Catalunya.
  • 2000-2023: Presència d’individus solitaris. Mascles en dispersió.

2023-2025: Esdeveniments històrics recents i reproducció

  • Gener-maig 2024: Confirmació de la presència d’una femella a l’Alt Empordà.
  • Desembre 2024: Les càmeres de parament fotogràfic detecten un mascle i una femella junts. Confirmació d’una parella entre l’Alt Empordà i la Garrotxa.
  • Novembre 2025: Confirmació de tres cadells. Primera llopada a Catalunya després de més de 100 anys. El llop passa de ser “espècie extingida” a “espècie amenaçada en perill d’extinció”.