Entre xarxes, eines i testimonis orals i gràfics, el Museu de l'Anxova i de la Sal, ubicat a l'antic escorxador de l'Escala, submergeix el visitant en el motor històric de la vila: la salaó. També acull exposicions temporals que enriqueixen el relat marítim. És un bon punt per orientar-se, consultar rutes i informar-se dels altres espais gestionats pel museu, així com dels tallers de fusteria de ribera que s'organitzen cada tardor per transmetre els secrets de la construcció naval a noves generacions.
Des d'aquí, un camí d'uns quatre quilòmetres condueix fins a les Drassanes Sala, de les últimes en actiu a Catalunya que treballen exclusivament la fusta. El trajecte s'obre pas entre les barraques de pescadors de la cala de la Creu, una d'elles museïtzada i visitable, i travessa el nucli antic fins a Can Cinto Xuà, un dels pocs exemples de casa de pescadors conservats a Catalunya i obert al públic.
El camí s'allarga fins a la platja de la Clota. La tradició de mestres d'aixa és especialment viva a l'Escala. "A cap port de la costa es pot veure un conjunt de barques tan velles, tan sòlides, tan fines com aquí", escrivia Josep Pla, que recomanava un gest senzill: anar almenys un cop al dia a la platja a mirar les barques.
Davant mateix, les Drassanes Sala, sota la direcció del mestre d'aixa Salvador Xeve Feliu, de sisena generació, mantenen viu el ritme de la fusta. A pocs metres, el port pesquer acull el MARAM, Centre d'Interpretació del Peix, així com La Paca, l'última teranyina construïda a la vila, el 1982, i recuperada a les drassanes.