El corriol petit ('Charadrius dubius') ha aconseguit reproduir-se a la barra de sorra que s'ha format a la desembocadura del Besòs. Concretament, la primavera passada van néixer quatre pollets de corriol uns 25 dies després de la posta dels ous; tot un èxit tenint en compte que és una zona amb molta pressió humana.
A la primavera del 2014, davant del potencial que podia tenir la barra de sorra de la desembocadura del Besòs com a espai natural, es va decidir posar en valor aquest punt, que és únic dins de l'àrea metropolitana. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va crear llavors un tancat per delimitar la zona de la barra de sorra de la desembocadura i evitar que fos trepitjada. L'objectiu era permetre-hi l'extensió de la vegetació i crear-hi un espai de tranquil·litat perquè la fauna pogués aparèixer, tenint en compte les potencialitats d'espai natural que té la zona.
Tant la construcció de la tanca com la plantació de vegetació dunar es va realitzar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, a través d'una activitat participativa de plantació popular. S'hi va introduir l''Ammophila arenaria', una planta típica de les dunes desapareguda de les platges metropolitanes al nord del riu Llobregat. Així, a més de millorar ecològicament la desembocadura, l'actuació va servir per conscienciar la ciutadania de la importància d'aquests espais.
L'actuació va demostrar, també, que les petites actuacions poden comportar una millora de la biodiversitat i que són compatibles amb l'ús d'esbarjo de les platges.
A la primavera del 2014, davant del potencial que podia tenir la barra de sorra de la desembocadura del Besòs com a espai natural, es va decidir posar en valor aquest punt, que és únic dins de l'àrea metropolitana. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va crear llavors un tancat per delimitar la zona de la barra de sorra de la desembocadura i evitar que fos trepitjada. L'objectiu era permetre-hi l'extensió de la vegetació i crear-hi un espai de tranquil·litat perquè la fauna pogués aparèixer, tenint en compte les potencialitats d'espai natural que té la zona.
Tant la construcció de la tanca com la plantació de vegetació dunar es va realitzar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, a través d'una activitat participativa de plantació popular. S'hi va introduir l''Ammophila arenaria', una planta típica de les dunes desapareguda de les platges metropolitanes al nord del riu Llobregat. Així, a més de millorar ecològicament la desembocadura, l'actuació va servir per conscienciar la ciutadania de la importància d'aquests espais.
L'actuació va demostrar, també, que les petites actuacions poden comportar una millora de la biodiversitat i que són compatibles amb l'ús d'esbarjo de les platges.