El jaciment de petjades de dinosaure de Fumanya disposarà d’un itinerari exterior

El projecte aprofitarà camins ja existents propers al jaciment

Text:
Redacció Descobrir
La paret del jaciment paleontològic de Fumanya
La paret del jaciment paleontològic de Fumanya FOTO: GettyImages
1 de desembre de 2021
Guardar a favorits
La Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central ha aprovat el projecte per crear una ruta exterior al jaciment paleontològic de Fumanya. Aquesta proposta preveu les intervencions mínimes a fi que aquest espai sigui accessible per als visitants. S’utilitzaran els camins ja existents de l’antiga explotació minera per tal d’evitar l’impacte que provocaria obrir-ne de nous. Els camins es condicionaran per a l’ús de vianants i de vehicles de manteniment utilitzant paviment natural. Allà on no hi hagi camí, s’habilitaran passeres i plataformes elevades i, a les zones on sigui estrictament necessari, els camins es delimitaran amb baranes baixes laterals, per evitar que els visitants s’apropin excessivament a les petjades. Al llarg del camí es disposaran punts d’interpretació en llocs concrets amb l’explicació dels principals valors del jaciment. Aquests seran de vidre transparent a fi de minimitzar l’impacte paisatgístic. El projecte també preveu la col·locació de deu bancs de diferents tipus al llarg de l’itinerari.
 
Un jaciment de rellevància mundial
El jaciment de Fumanya, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2014, és un dels més importants d’Europa en aquest àmbit i un dels més rellevants del món. Conté més de 2.000 petjades de dinosaure conservades en una paret de roca de 75 metres d’alçària i 500 metres de llargària. De moment, l’espai compta amb el Centre d’Interpretació de Dinosaures de Fumanya. La visita es planteja al voltant de l’explotació minera a cel obert de Fumanya, activa entre 1975 i 1986, que va deixar al descobert un impressionant jaciment paleontològic amb més de 3.500 empremtes de dinosaures de més de 65 milions d’anys. Que es trobessin les restes no és pas casualitat. Aquestes petjades s’han pogut conservar en part gràcies als moviments sísmics que van originar els Pirineus.