El parc està format per dues grans serres del Cadí-Moixeró, unides pel coll de Tancalaporta, que formen una impressionant barrera muntanyosa, allargada de ponent a llevant en una extensió d'uns 30 km, a la divisòria d'aigües del Segre (Cerdanya-Alt Urgell) i del Llobregat (Berguedà). Hi destaca el Pedraforca, una de les muntanyes amb més atractiu i tradició de l'alpinisme català, ja que constitueix un indret adient per a l'escalada i és un dels espais emblemàtics de l'excursionisme de Catalunya.
Al parc hi ha un gran nombre de rutes senyalitzades que es poden fer a peu, a cavall o en bicicleta i hi abunden instal·lacions de lleure, que ajuden en la pràctica d'aquestes activitats, com per exemple el refugi de Rebost, a Bagà. Els pobles mantenen la seva arquitectura tradicional i alguns conserven nuclis medievals. Destaquen les esglésies romàniques de Sant Llorenç i de Talló. Camins històrics travessen la serra, com el camí de Coll de Jou o el pas dels Gosolans. El parc s'ha adherit al distintiu Compromís Biosphere.
FLORA I FAUNA
El parc destaca per la varietat de paisatges. Els boscos naturals de la major part de la superfície són els de pi roig i els de pi negre. A més, els pins han estat afavorits per l'activitat humana i han colonitzat llocs on abans hi havia roures i faigs, arbres amb els quals sovint es barregen. Així mateix, gran part dels solells rocosos del parc estan coberts per extensos matollars de boix. També als estatges subalpí i alpí hi ha grans superfícies cobertes per pastures, i en alguns llocs també matollars molt baixos, que no solen passar del mig metre d'alt.
Destaquen els paisatges de roca i, en aquest sentit, les imatges més típiques del parc són el vessant nord de la serra del Cadí i el Pedraforca. Els cingles i les tarteres tenen una flora molt especial, amb una proporció alta d'espècies endèmiques d'àrees limitades, i també d'ocells que no viuen enlloc més (pela-roques, cercavores). La vegetació és riquíssima i se’n coneixen unes 1.400 espècies i subespècies vegetals, algunes d'endèmiques.
La vegetació de l’espai té un gran interès, perquè les condicions físiques de baixes temperatures, altitud i elevat grau d'humitat possibiliten espècies que no són pròpies de l'àrea mediterrània, sinó del nord d'Europa o àrtiques, centreeuropees o eurosiberianes i les pròpies de les altes muntanyes europees o alpines.
La vegetació de l’espai té un gran interès, perquè les condicions físiques de baixes temperatures, altitud i elevat grau d'humitat possibiliten espècies que no són pròpies de l'àrea mediterrània, sinó del nord d'Europa o àrtiques, centreeuropees o eurosiberianes i les pròpies de les altes muntanyes europees o alpines.
Quant a la fauna, hi trobem mamífers com l'isard, el cérvol i el cabirol, que s'havia extingit fa molt anys però que ha estat reintroduït amb èxit. Un altre mamífer interessant és la marta, que habita a la majoria de boscos. D'entre els ocells, cal destacar espècies com el gall fer, el mussol pirinenc i el picot negre, triat com a símbol del parc, mentre que a les parts més altes trobem el trencalòs, el voltor, la gran àguila daurada o àguila reial. Pel que fa als rèptils, tenim el llangardaix verd o lluert i la serp verda i groga. Entre els amfibis, destaquen el tritó dels Pirineus i la granota vermella (Rana temporaria).