La fotografia gairebé impossible d'un avió davant la Lluna (i com capturar-la)

Us desvelem els secrets tècnics darrere la imatge de l'Emili Vilamala que obre la nostra secció 'Mirades'

Text:
Elena Cuesta Altés
En aquesta imatge feta des de Vic, un avió passa sota el cràter Tycho de la Lluna
En aquesta imatge feta des de Vic, un avió passa sota el cràter Tycho de la Lluna FOTO: Emili Vilamala
12 d'octubre de 2026 a les 09:05
Guardar a favorits

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

A la redacció de Descobrir tenim una màxima: una bona fotografia no només ha de ser bonica, t'ha de fer aturar, observar i preguntar-te com s'ha fet. Aquesta és la filosofia de la secció 'Mirades'. Cada mes, el nostre equip fa una tria minuciosa entre les millors imatges que es disparen arreu del país per oferir-vos una galeria visual impecable. Busquem paisatges captivadors, gestes humanes o instantànies tan sorprenents que semblen irreals. Volem reivindicar que estem al dia del talent fotogràfic del país i que només us portem l'excel·lència.

Aquest mes, la fotografia que obre la secció compleix amb escreix aquesta promesa. Es tracta d'una imatge espectacular de l'Emili Vilamala on es veu un avió de passatgers passant just per davant d'un cràter lunar. És tan perfecta que podria semblar un muntatge, però la realitat amaga un desafiament tècnic i de planificació de primer nivell.

Mil·lisegons d'or

Per entendre la magnitud d'aquesta captura, hem de parlar de física i de precisió. La Maria Rosa Vila, cap de fotografia del Descobrir, ho té clar: "La foto d'obertura de les 'Mirades' és poc corrent. No se'n veuen gaires perquè és molt difícil fer coincidir un avió damunt la Lluna". El repte principal és que tots dos cossos es mouen de manera simultània, i per capturar-ho amb aquest nivell de detall calen objectius de llarga distància focal, els quals tenen un camp de visió extremament reduït.

Això significa que la porció de cel que el fotògraf veu a través de la lent és minúscula. Tal com detalla la Maria Rosa, "tenint en compte l'alta velocitat de l'avió i la petitesa del camp de visió del teleobjectiu, el trajecte de l'avió per dins del disc lunar deu durar tot just una fracció de segon, uns mil·lisegons". L'encert o el fracàs es decideix en un sospir: "Si el fotògraf prem el disparador una fracció abans o després, l'avió ja haurà sortit de l'enquadrament. Per això cal disparar en ràfegues".

Matemàtiques i aplicacions abans de fer el clic

Més enllà dels reflexos i d'un punt de sort, el veritable mèrit d'imatges com la de l'Emili Vilamala recau en la feina invisible. Aquest tipus de captures exigeixen una preparació prèvia gairebé científica. La nostra cap de fotografia assenyala que s'han d'utilitzar aplicacions de geolocalització i simuladors astronòmics per poder calcular, de manera mil·limètrica, des de quin punt exacte del terra s'ha de plantar el trípode perquè la línia de visió del fotògraf coincideixi exactament amb la ruta d'un avió comercial i la posició de la Lluna.

Aquesta és la màgia que us volem transmetre a cada número. Darrere de cada pàgina de la secció 'Mirades' hi ha hores de càlculs, nits en vetlla i l'ull expert del nostre equip destriant les obres més espectaculars. Una manera de celebrar el talent dels nostres fotògrafs i de garantir-vos que, quan obriu la revista, el món us continuï sorprenent.