Gaudí, quilòmetre zero a Mataró

En la nau de blanqueig que projecta per a la Cooperativa L’Obrera Mataronesa, l’arquitecte se serveix per primera vegada dels arcs parabòlics com a elements sustentadors

Text:
Núria Poch per al Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró
La Nau Gaudí, situada a Mataró, és la primera obra construïda d'Antoni Gaudí
La Nau Gaudí, situada a Mataró, és la primera obra construïda d'Antoni Gaudí FOTO: Ramon Manent
10 de desembre de 2025
Guardar a favorits

La Societat Cooperativa de L'Obrera Mataronesa, considerada la cooperativa de producció més important de la segona meitat del segle XIX, es va fundar a Mataró l’any 1864. Salvador Pagès, director de la cooperativa, defensava que L’Obrera no s’havia de limitar a uns objectius merament econòmics, sinó que havia de fer realitat els serveis necessaris dels cooperativistes per viure, treballar, instruir-se i esbargir-se.

A finals del 1874, L’Obrera compra un terreny a Mataró on els ideals de la cooperativa s’havien de fer realitat, i Pagès, que es coneixia amb Gaudí des de finals dels seixanta, li va traslladar l’encàrrec. El 29 de març del 1878, catorze dies després d’obtenir el títol d’arquitecte, Gaudí va presentar els dos primers projectes: la urbanització de la zona residencial i un prototip de les cases unifamiliars per als treballadors. De les trenta cases projectades per Gaudí, se’n va construir una, la de la família de Pagès.

Del maig del 1878 són els dibuixos acolorits de l’alçat de les façanes i de les plantes del Casino que havia de substituir l’edifici existent. La proposta de Gaudí recollia, distribuïdes en tres plantes, les necessitats de la cooperativa: la biblioteca, l’escola, un gimnàs, la sala de reunions i el magatzem per a la cooperativa de consum, entre d’altres.

Una nau de blanqueig pionera

L’agost del 1881, Gaudí signa el plànol general del projecte d’urbanització de L’Obrera, en què les zones d’habitatge, producció i serveis queden perfectament distribuïdes. I dos anys més tard, el juliol del 1883, presenta els plànols de dues noves construccions: la porteria d’accés, que no es va construir, i la nau de blanqueig de cotó, l’actual Nau Gaudí, on se serveix per primera vegada dels arcs parabòlics com a elements sustentadors. Al plànol original hi consta una nau de sis encavallades, per bé que posteriorment va ser ampliada a dotze. A tocar de l’antiga nau de blanqueig hi ha l’edicle de les latrines, que Gaudí ja decora amb rajoles de ceràmica.

És per encàrrec d’una cooperativa de producció que, del 1878 al 1885, Gaudí participa, per primera i única vegada, en la millora de les condicions de treball i de vida dels obrers. Dels tres primers edificis que va construir, la casa de Pagès, la nau de blanqueig i les latrines, es conserven els dos darrers, testimonis del km 0 de la seva trajectòria.