Sens dubte, una de les escenes més esperades de la Festa Major de Solsona és la dels gegants ballant pels carrers al ritme de la música. La primera referència sobre aquestes figures és del 1675, quan va aparèixer la primera parella de gegants –la segona arribaria l'any 1727, amb motiu de la translació de la imatge de la Mare de Déu del Claustre.
Durant els anys, les figures masculines han mantingut sempre els mateixos trets: de guerrer, el gegant vell, i de noble, el jove. De fet, el gegant vell és la peça més singular del folklore solsoní. Es tracta d'una figura que gairebé no ha patit canvis; si s'observa el gegant vell del segle XIX i el del 1959, les diferències són gairebé inexistents.
D'altra banda, les figures femenines han anat adaptant la seva fisonomia, com en la major part de les poblacions catalanes, d'acord amb la moda de cada temps; no va ser fins al 1935 que van començar a vestir-se de forma medieval.
Els gegants actuals són les obres més rellevants de l'artista solsoní Manel Casserras i Boix. Segons la interpretació popular, el seu ball a la plaça representa una petició de mà. La dansa s'inicia amb la presentació que fa la Geganta Jove, del seu promès, i acaba amb l'acceptació per part dels Gegants Vells i la celebració del prometatge.
Més enllà dels gegants, a la Festa Major de Solsona també hi ha altres elements del folklore festiu solsoní, com el bestiari, els nans o els cavallers.
Més informació: geganterssolsona.cat