El Grec s'expandeix per espais singulars de Barcelona

Fins al 31 de juliol, la ciutat s’omple amb propostes que no només es faran en teatres: també n’hi haurà a la Sagrada Família, el Pavelló Mies van der Rohe, la Model o el Saló del Tinell, entre d’altres

Text:
Redacció Descobrir per al Grec Festival de Barcelona
La nau central de la Sagrada Família, que acollirà l’espectacle 'Arrels  de llum'
La nau central de la Sagrada Família, que acollirà l’espectacle 'Arrels de llum' FOTO: Pep Daudé
30 de juny de 2026
Guardar a favorits

El Grec Festival de Barcelona arriba al 50è aniversari consolidant-se com un espai imprescindible de creació contemporània i de trobada entre artistes, públic i ciutat. Aquesta edició combina trajectòries i generacions, amb una clara voluntat de posar en diàleg mirades diverses. En aquest marc, el Grec reuneix grans figures de l’escena internacional com Calixto Bieito, Anne Teresa De Keersmaeker, Angélica Liddell, Christiane Jatahy, Mal Pelo, Àlex Rigola o Hofesh Shechter, noms consolidats que reforcen el paper del festival com una cita clau del circuit escènic global.

En paral·lel, el festival continua apostant decididament per les aliances i la coproducció, presents en tota la programació. I aquesta lògica col·laborativa es fa visible també en un festival expandit per tota la ciutat, que desborda Montjuïc i s’estén per espais patrimonials singulars de la ciutat, convertint Barcelona en un escenari múltiple i viu.

Amb motiu del centenari de la mort d’Antoni Gaudí i de la finalització de la construcció de la torre de Jesús, la Sagrada Família i el festival impulsen Arrels de llum, una proposta coral que reuneix les veus del Cor Cererols amb les de les cantants Lídia Pujol i Maria Arnal en una sola funció, el 17 de juliol.

El Pavelló Mies van der Rohe acull el 9 de juliol Bachcelona, un diàleg entre la música de Johann Sebastian Bach, interpretada per la violista Isabel Villanueva, i els textos que el compositor i director d’orquestra Paul Hindemith va escriure sobre l’univers de Bach, interpretats per la ballarina Georgina Vardarou. Que el pavelló situat a Montjuïc aculli aquesta peça no és casual: Van der Rohe i Hindemith eren alemanys i van haver de fugir del nazisme.

Els dies 18 i 19 de juliol, és el torn de Human requiem, un rèquiem humà i ple d’esperança i emoció interpretat a la plaça del Rei i el Saló del Tinell pels solistes i el cor de l’Orfeó Català, que es barregen entre el públic. Simon Halsey és el responsable de la direcció musical del muntatge, i Jochen Sandig ho és de la posada en escena, que també compta amb la col· laboració dramatúrgica de Sasha Waltz.

Poesia i sentits al monestir de Pedralbes

Del cor del nucli històric de Barcelona, anem fins al peu de Collserola. El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, del qual es com- memora aquest any el 700è centenari de la seva fundació, acull La veu de l’aigua, un murmuri ple de vida. L’espectacle, que es farà l’11 de juliol, és una experiència immersiva, poètica i sen- sorial que convida a habitar el monestir des d’una nova sensibilitat: a través d’un recor- regut íntim per espais com l’hort, el claustre o el refetor, el públic travessa un llindar cap a l’escolta i la presència activa.

La Model és l’escenari triat perquè els dies 16 i 17 de juliol la violista experimental ASIA faci un homenatge a Heavy-metal a l’enigmàtica acció musical que Carles Santos i Pere Portabella van concebre en la clandestinitat mentre estaven empresonats a la Model —eren dues de 113 persones que van ser detingudes el 1973 per participar en una reunió clandestina de l’Assemblea de Catalunya.

Un altre indret singular de Barcelona que el Grec Festival abraça és el Born Centre de Cultura i Memòria, on la jove companyia Lasadcum interpreta Everafter, una obra de dansa ambientada en un univers k-punk habitat per set superherois potencials que queden atrapats en l’expectativa i la promesa que el seu projecte es farà realitat. Mentre, el públic fa de turista voyeur que observa de prop aquest món en construcció.

Més informació: festivalgrec.barcelona

Lectura i teatre, un diàleg fructífer

La literatura esdevé matèria viva d’escena en el Grec Festival de Barcelona. Aquí teniu una selecció de les obres en què s’inspiren alguns dels muntatges més destacats de la 50a edició de la cita cultural.

El triplet de Ricard III

El rei Ricard III, un personatge icònic de William Shakespeare, és revisitat tres vegades en aquesta edició del Grec Festival. Calixto Bieito i Adrià Reixach s’hi inspiren per parlar de la maldat i el poder a La verdadera historia de Ricardo III. També s’hi abona la companyia À Trois Teatre, responsable del díptic Anatomia de Ricard, que inclou dues peces (Ricard de 3r i Ricard 111) i que explora la construcció del personatge des de l’adolescència fins a la maduresa.

Un personatge immortal

El retrat de Dorian Gray és el títol de la peça teatral que dirigeix Marc Rosich i és també el títol d’un clàssic de la literatura universal, obra d’Oscar Wilde. La proposta del dramaturg català converteix l’actriu Àngels Gonyalons en narradora i en tots els personatges d’aquesta història sobre el culte a la joventut. Un clàssic que mai mor —que és, precisament, el que li hauria agradat al Dorian.

L'Emma d'avui

Carme Portaceli adapta la novel·la Madame Bovary de Gustave Flaubert a l’òpera contemporània Bovary i aprofundeix en el mite de la protago- nista, Emma, des d’una mirada actual, explorant de nou les pressions socials i els desitjos indivi- duals. Potser res no ha canviat en aquests darrers segles?

Qui és l'enemic?

La directora, dramaturga i actriu brasilera Christiane Jatahy revisita Un enemic del poble de Henrik Ibsen a Um julgamento, una peça que, des d’una perspectiva participativa, transforma el conflicte original de la novel·la, que parla de la veritat, la democràcia i la pressió social, en un judici escènic on el públic esdevé jurat.

Poder i crueltat

Franz Kafka va escriure el relat A la colònia penitenciària l’any 1914 i és un retrat, per desgràcia, molt actual sobre la crueltat humana. Amb el mateix títol, Dobrin Plamenov i La Mala Companyia reflexionen sobre el control i el poder traslladant a escena l’inquietant univers d’una presó on tothom és condemnat a mort.