Aquesta setmana, el fenomen del despoblament pren un doble protagonisme. D'una banda, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a Barcelona acull el Congrés Internacional (DES)ABANDONAMENT, en què investigadors analitzen les implicacions del despoblament a escala europea. D'altra banda, i emmarcada en aquest congrés, s'ha inaugurat a l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de Lleida l'exposició 'Pobles abandonats: claus per a la planificació estratègica del territori'. Impulsada per l'Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC), aquesta mostra de caràcter itinerant comença el seu recorregut a la capital del Segrià per convidar-nos a reflexionar sobre l'entorn.
Què podem aprendre d'un poble deshabitat? Aquesta és la gran pregunta que respon la mostra, fruit d'un projecte de recerca i documentació desenvolupat durant set anys. En total, el projecte ha analitzat prop de 1.500 nuclis dels territoris de parla catalana. D'aquest inventari global, un 20 % estan abandonats, un 12 % estan en via de recuperació o tenen usos estacionals i un 68 % es mantenen vius tot i tenir menys de trenta habitants.
L'impacte d'aquesta realitat a la demarcació de Lleida concentra més d'un terç del total d'aquests pobles abandonats. En concret, el projecte té documentats 589 nuclis, amb una presència especialment significativa a comarques com el Pallars Jussà (130), l'Alt Urgell (108), el Pallars Sobirà (92), la Noguera (79) i la Segarra (53).
Lluny de promoure una recuperació indiscriminada, l'exposició convida a mirar aquests pobles com a veritables "laboratoris a l'aire lliure" des dels quals es poden observar les relacions entre el món rural i l'urbà. Analitzar-ne la història, els usos del sòl, l'accessibilitat o la gestió de recursos ens dona pistes per entendre els processos d'ocupació i combatre els reptes territorials. Aquest treball, obert a la ciutadania, ofereix tota la seva base de dades i milers de recursos al portal poblesabandonats.cat.
Escalfem motors per al número especial de gener-febrer del 'Descobrir'
El patrimoni i la memòria d'aquests indrets tenen un atractiu indubtable, un actiu que va molt més enllà de la simple conservació. Per això, al Descobrir ens fem ressò d'aquesta cita per començar a escalfar motors de cara a l'inici d'any: el número especial d'hivern de la revista (gener-febrer) anirà precisament sobre pobles abandonats.
A les pàgines del proper número us convidarem a visitar alguns dels nuclis deshabitats més bonics i interessants del país. Ens endinsarem en els seus carrers aturats en el temps per descobrir totes les curiositats, els paisatges i les històries d'uns nuclis silenciats que encara tenen moltes coses per explicar-nos.