A només cinc quilòmetres de la costa, la noblesa empordanesa del segle XI va fugir dels constants atacs pirates per establir el seu poder terra endins. El resultat és un impressionant nucli medieval de carrerons empedrats i cases nobles que conserva una dignitat majestuosa. Estem parlant de l'antiga capital d'un comtat que va arribar a ser un petit estat pràcticament independent. Avui, aquest indret envoltat de natura és imprescindible per viure la simbiosi perfecta entre l'art històric i l'espectacle de l'aigua i els ocells.
La gran seu religiosa que mai no ho va ser
Tot i no aconseguir l'anhelat bisbat, els comtes van aixecar un temple colossal a l'altura de la seva ambició. La basílica és el primer edifici gòtic de grans dimensions del país i la veritable 'catedral' de la plana. Sota l'imponent campanar d'influència llombarda, l'interior de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries amaga tresors excepcionals del gòtic mediterrani. Destaquen les fonts baptismals romàniques, úniques per tenir dues piques (infantil i d'adults) esculpides en una sola pedra, on l'any 1417 es van batejar desenes de jueus del call local. L'altar és presidit pel retaule major d'alabastre, una magna obra del segle XV dedicada a la Mare de Déu de la Candelera, mentre l'ambient s'omple sovint amb la música imponent de l'orgue del segle XIX, que continua fent ressonar les amples naus.
Justícia de comtes i el pes de la terra
El poder de l'època es feia palès a la Cúria-Presó, erigida el 1336. A l'interior d'aquest complex juridicopenal encara es poden llegir els corprenedors grafits fets pels presoners: noms, dates i dibuixos de vaixells implorant un rescat quan el riu era navegable. Però aquest poble sempre ha estat, per damunt de tot, terra d'abundància. Així ho demostra la monumental maquinària de fusta de la Farinera (avui Ecomuseu), que transformava el blat. Aquest vincle agrícola segueix tan viu que ha permès l'èxit de productes locals sorprenents, com la mozzarella elaborada amb llet de búfales criades a prop de l'aigua, o la cervesa autòctona feta amb varietats rústiques de blat.
Un paradís d'aigua, llum i ocells
Extramurs, el patrimoni de pedra deixa pas al gran santuari del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Aquest territori de maresmes i dunes, salvat per l'activisme ecologista als anys vuitanta, és un escenari inigualable per observar aus migratòries i el vol pausat de les cigonyes a primera hora del matí. Per endinsar-s'hi, la millor opció és recórrer a peu o en bicicleta la Via Verda del riu la Muga, un traçat de cinc quilòmetres que ressegueix els boscos de ribera entre salzes i pollancres, enllaçant la història del centre medieval amb l'obertura de la badia.
Vila viva i cels oberts
Lluny de ser un poble de pessebre, els seus carrers bateguen amb força. Cada setembre, el prestigiós festival Terra de Trobadors viatja en el temps omplint els palaus i les places de música medieval i torneigs de cavallers. I si voleu la visió més lliure i adrenalínica de l'antic comtat, l'aeròdrom local (un dels centres de paracaigudisme més actius d'Europa) ofereix salts en tàndem o vols en avioneta, regalant-vos la panoràmica definitiva d'aquesta plana on la història, els estanys i el mar s'abracen sota els cims del Pirineu.