Kal·lipolis: descobrint la petjada grega a Salou

Visitem el jaciment, al cap de Salou, per trepitjar els carrers d'un port iberogrec de fa 2.200 anys

Text:
Redacció Descobrir per a Ajuntament de Salou
Imatge actual del jaciment de Kal·lipolis
Imatge actual del jaciment de Kal·lipolis FOTO: Ajuntament de Salou
10 de novembre de 2025
Guardar a favorits

Pujar al turó de La Cella, al cap de Salou, avui ens regala unes vistes fantàstiques del mar trencant contra les roques. Però fa més de 2.200 anys, aquest punt era un dels llocs més bulliciosos de la costa. Aquí s'aixecava Kal·lipolis, la 'ciutat bonica' dels grecs, un port de trobada on comerciants ibers, grecs, fenicis i cartaginesos negociaven i descarregaven mercaderies. Després de segles sepultada, la ciutat torna a respirar i ens convida a recórrer-la.

El que fa especial la visita a Kal·lipolis és que no hi veiem només pedres escampades: passegem per una veritable trama urbana. Les excavacions, ara museïtzades en un 60%, ens permeten entendre com vivien. El primer que sorprèn és l'ordre. La ciutat estava planificada, amb un mur perimetral defensiu que podem resseguir i carrers pavimentats amb grava que ens guien. Però la gran descoberta és quan entrem al que van ser les cases. Són habitatges d'entre 90 i 120 metres quadrats, una mida sorprenentment gran per l'època, molt més espaioses que les d'altres assentaments ibèrics. És fàcil imaginar-se les diferents estances: la zona d'emmagatzematge, la cuina i els espais de vida quotidiana.

Un 'hub' comercial del Mediterrani

Mentre caminem, és inevitable pensar en el bullici que hi havia. Per què era tan important Kal·lipolis? Era un port d'intercanvi. Les ceràmiques trobades ens parlen d'un comerç intens de salaons, vi, oli, salses, espècies i teixits. Era un lloc multicultural, on la població ibera local (els cossetans) convivia i feia negocis amb mercaders vinguts d'arreu del Mediterrani.

Un dels grans enigmes que ens planteja la visita és el seu final. Cap al 250 aC, poc abans que els romans ho canviessin tot, Kal·lipolis va ser abandonada. El més curiós és que no s'han trobat indicis de destrucció violenta. Tot apunta que els seus habitants van marxar pacíficament. Per què? Potser les rutes comercials van canviar, o nous ports propers van adquirir importància. El silenci va cobrir la 'ciutat bonica' durant més de dos mil anys.

Visita del jaciment 

Avui, el jaciment és considerat bé cultural d'interès local (BCIL) i forma part del POUM de Salou com a zona protegida. L'espai, compartit entre l'Ajuntament de Salou i l'Autoritat Portuària de Tarragona, està en procés de museïtzació. L'antiga ciutat ja té museïtzat prop del seixanta per cent del recinte i la resta del jaciment es troba en fase d'excavació.

La importància històrica del jaciment ha propiciat que s'hi planifiquin visites guiades gratuïtes. També s'està treballant en l'acabament d'un pavelló de serveis, en la millora dels equipaments per als visitants (senyalitzacions, lavabos, ombra, una zona de descans), en recorreguts interpretatius i en panells explicatius. És, per tant, una visita ideal per fer en família i gaudir de la història del cap de Salou.

El que un dia va ser un port ple de vida, on ressonaven veus d’ibers, grecs i fenicis, avui ens serveix per imaginar i explorar la saviesa d’una ciutat antiga entre les onades del Mediterrani. Kal·lipolis és el nom d’una ciutat enterrada sota la terra que ens porta al passat, un punt de vista antic d’aquest paisatge. La visita al jaciment permet admirar vestigis d’una ciutat mil·lenària que, més de dos mil anys després, ens observa mentre contemplem vistes que els seus habitants ja en devien gaudir, observant el mateix horitzó blavós que tots els racons del mar Mediterrani.