Amb 910 espècies catalogades, el Parc Natural de l'Alt Pirineu és un dels espais protegits que té una major diversitat de papallones diürnes i nocturnes del Principat, de la península Ibèrica i d'Europa.
Un estudi de l'entomòleg Manuel Garre, fet amb la col·laboració del Parc Natural de l'Alt Pirineu, revela que hi ha 910 espècies de papallones en aquest territori, xifra que representa el 61% de les espècies catalogades al Principat i el 51% de les de la Península.
Els refugis
Entre la diversitat de papallones del Parc, destaca la presència de vuit espècies ibèriques, cinc espècies protegides, i un gran nombre d'espècies boreoalpines que troben en els alts cims del parc els seus escassos refugis europeus.
Totes aquestes espècies són especialment vulnerables per l'amenaça del canvi climàtic. És el cas de l'apol·lo ('Parnassius apollo'), la mnemòsine ('Parnassius mnemosyne'), la pòntia dels cims ('Pontia callidice'), la safranera alpina ('Colias phicomone'), la donzella alpina ('Boloria pals') i un bon nombre del gènere 'Erebia', més conegudes amb el nom de 'muntanyeses'.
De vital importància
Les papallones exerceixen una important funció en els ecosistemes com a agents pol·linitzadors de multitud de plantes. També actuen com a controladores biològiques de la vegetació natural, perquè les seves erugues s'alimenten de plantes i, alhora, s'integren en les cadenes alimentàries com a preses d'animals insectívors.
A més, per ser uns insectes amb un gran nombre d'espècies, se'ls reconeix com uns excel·lents bioindicadors de l'estat de conservació dels ecosistemes.
L'agricultura i la ramaderia, els aliats
L'agricultura tradicional i la ramaderia extensiva a l'alta muntanya han permès la conservació de poblacions d'espècies amenaçades i protegides com la formiguera gran ('Phengaris arion') i la formiguera petita ('Phengaris alcon'), que depenen de la conservació dels prats de dent o de dall per part dels ramats. S'ha demostrat que, quan el bestiar desapareix, hi ha un declivi i desaparició d'aquesta espècie, perquè el creixement de la vegetació n'impedeix la supervivència.
Un estudi de l'entomòleg Manuel Garre, fet amb la col·laboració del Parc Natural de l'Alt Pirineu, revela que hi ha 910 espècies de papallones en aquest territori, xifra que representa el 61% de les espècies catalogades al Principat i el 51% de les de la Península.
Els refugis
Entre la diversitat de papallones del Parc, destaca la presència de vuit espècies ibèriques, cinc espècies protegides, i un gran nombre d'espècies boreoalpines que troben en els alts cims del parc els seus escassos refugis europeus.
Totes aquestes espècies són especialment vulnerables per l'amenaça del canvi climàtic. És el cas de l'apol·lo ('Parnassius apollo'), la mnemòsine ('Parnassius mnemosyne'), la pòntia dels cims ('Pontia callidice'), la safranera alpina ('Colias phicomone'), la donzella alpina ('Boloria pals') i un bon nombre del gènere 'Erebia', més conegudes amb el nom de 'muntanyeses'.
De vital importància
Les papallones exerceixen una important funció en els ecosistemes com a agents pol·linitzadors de multitud de plantes. També actuen com a controladores biològiques de la vegetació natural, perquè les seves erugues s'alimenten de plantes i, alhora, s'integren en les cadenes alimentàries com a preses d'animals insectívors.
A més, per ser uns insectes amb un gran nombre d'espècies, se'ls reconeix com uns excel·lents bioindicadors de l'estat de conservació dels ecosistemes.
L'agricultura i la ramaderia, els aliats
L'agricultura tradicional i la ramaderia extensiva a l'alta muntanya han permès la conservació de poblacions d'espècies amenaçades i protegides com la formiguera gran ('Phengaris arion') i la formiguera petita ('Phengaris alcon'), que depenen de la conservació dels prats de dent o de dall per part dels ramats. S'ha demostrat que, quan el bestiar desapareix, hi ha un declivi i desaparició d'aquesta espècie, perquè el creixement de la vegetació n'impedeix la supervivència.