Una nova espècie de tortuga marina de fa uns 83 milions d’anys ha estat descoberta a Coll de Nargó, a l’Alt Urgell. Però no es tracta només d’una nova espècie, sinó que és ni més ni menys que la tortuga marina més gran d’Europa i la segona del món, només superada pel gènere Archelon de l’Amèrica del Nord. Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, del Museu de la Conca Dellà d’Isona, al Pallars Jussà, i de la Universitat txeca Masaryk han descrit a la revista Scientific Reports aquesta nova espècie: la Leviathanochelys aenigmatica.
Les peculiars característiques esquelètiques d’aquest animal van deixar perplexos els paleontòlegs que la van trobar, tal com explica l’investigador Òscar Castillo: “La sorpresa va ser majúscula. El cert és que no són habituals les restes de rèptils marins als Pirineus, i encara menys d’aquestes dimensions”. I és que les restes fòssils d’aquest rèptil, del qual només se’n coneix part de la closca i la pelvis, permeten estimar que l’animal feia 3,7 metres de llarg. A més, les característiques anatòmiques d’aquesta nova espècie també són ben particulars. “La morfologia dels fòssils també era molt curiosa, en el procés de recerca vam tenir clar que es tractava d’una nova espècie per a la ciència”, explica el paleontòleg. L’animal excavat té unes protuberàncies a la part anterior de la pelvis mai vistes en cap altra tortuga ni terrestre ni marina. L’equip de recerca creu que aquestes projeccions òssies, lligades a la musculatura que controlava la contracció del ventre de l’animal, haurien pogut participar en funcions relacionades amb el sistema respiratori de Leviathanochelys. Aquestes característiques morfològiques indiquen que l’animal era capaç d’arribar a grans profunditats.
Amb tot, l’estudi científic suggereix que Leviathanochelys és un dels representants més antics de les Chelonioidea, el grup que inclou totes les tortugues marines actuals. A banda de Castillo, l’equip que ha dut a terme la investigació inclou els paleontòlegs Àngel H. Luján, Àngel Galobart i Albert Sellés. Durant el mesozoic, el Pirineu encara no s’havia alçat, i rius, llacs i platges eren el paisatge de moltes zones del Berguedà, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i la Noguera. És per això que, malgrat que els dinosaures són les espècies més representatives d’aquell ecosistema, ocasionalment també es fan troballes d’animals marins.
Les peculiars característiques esquelètiques d’aquest animal van deixar perplexos els paleontòlegs que la van trobar, tal com explica l’investigador Òscar Castillo: “La sorpresa va ser majúscula. El cert és que no són habituals les restes de rèptils marins als Pirineus, i encara menys d’aquestes dimensions”. I és que les restes fòssils d’aquest rèptil, del qual només se’n coneix part de la closca i la pelvis, permeten estimar que l’animal feia 3,7 metres de llarg. A més, les característiques anatòmiques d’aquesta nova espècie també són ben particulars. “La morfologia dels fòssils també era molt curiosa, en el procés de recerca vam tenir clar que es tractava d’una nova espècie per a la ciència”, explica el paleontòleg. L’animal excavat té unes protuberàncies a la part anterior de la pelvis mai vistes en cap altra tortuga ni terrestre ni marina. L’equip de recerca creu que aquestes projeccions òssies, lligades a la musculatura que controlava la contracció del ventre de l’animal, haurien pogut participar en funcions relacionades amb el sistema respiratori de Leviathanochelys. Aquestes característiques morfològiques indiquen que l’animal era capaç d’arribar a grans profunditats.
Amb tot, l’estudi científic suggereix que Leviathanochelys és un dels representants més antics de les Chelonioidea, el grup que inclou totes les tortugues marines actuals. A banda de Castillo, l’equip que ha dut a terme la investigació inclou els paleontòlegs Àngel H. Luján, Àngel Galobart i Albert Sellés. Durant el mesozoic, el Pirineu encara no s’havia alçat, i rius, llacs i platges eren el paisatge de moltes zones del Berguedà, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i la Noguera. És per això que, malgrat que els dinosaures són les espècies més representatives d’aquell ecosistema, ocasionalment també es fan troballes d’animals marins.