Un castell com el de Montsoriu, tan elevat i senyorial, no podia estar exempt d'històries i llegendes, explicades als pobles de la rodalia a la vora del foc. Són aquestes:
- Els orígens del castell. Conten que un dia un general anomenat Maüs, tot defensant la terra contra els forasters, fou derrotat i fugí per entre els boscos. En la fugida va perdre l’ajudant, però aquest en veure una foguera a l’indret de Montsoriu s’hi encaminà i retrobà el seu general. Llavors Maüs va ordenar construir en aquest punt un castell. El nom del general Maüs actualment es manté en la denominació d’un carrer a la vila d’Arbúcies, que ja apareix documentat al segle XVIII.
- Na Guilleuma, la bruixa. En el castell de Montsoriu hi havia viscut una bruixa dita 'na Guilleuma', que cada nit sortia seguida d’una gran cort de serventes, totes elles vestides de blanc. Voltaven les restes del castell, sembrant malura i mal averany, i feien perdre les collites dels pagesos del voltant. Un dia el rector de Breda les va ruixar amb els asperges i varen fugir totes. D’un bot van anar a parar al pic de Morou, i, d’un altre, al fons del gorg Negre de Gualba, on encara fan de les seves.
- La Dama Roja de la torre. Al punt de la mitjanit, la Dama Roja treu el cap pel cim de la torre de l’Heura, despentinada, portant a la mà dreta una llanterna encesa i a l’esquerra, un corn de caça. Fa tres tocs de corn. Li respon un altre toc de la banda de coll de Castellar, i poc després apareix el cavaller vestit de negre amb un cavall de foc. Puja a la torre, munta a la gropa del cavall la Dama Roja del castell i desapareixen en la foscor de la nit.
- El rei moro i el peix fresc. Una vegada el rei moro assetjava el castell de Montsoriu, pensant que el senyor del castell i els seus servents es rendirien davant la presència del seu exèrcit. Així passaren un dia, dos, quinze i un mes, fins que un dia el senyor del castell de Montsoriu el va convidar a dinar a dalt del castell. Entre els plats que li serviren en el convit hi havia peix fresc de la riera. El peix era pescat i pujat al castell a través d’un túnel subterrani. El cabdill moro, en veure tal prodigi, desistí de l’atac i se’n tornà al seu país.
- Tresors ocults. En una de les coves de Montsoriu hi viuen tres serpents, que porten un diamant a la boca, que només deixen quan van a abeurar-se a alguna font. El que llavors pogués robar-los-el seria ric i feliç per tota la vida. Dins la cova, les tres serpents guarden tres bugaders plens de moneda encantada. L'encateri es pot desfer anant-hi la nit de Sant Joan al punt de les dotze i portant aigua beneïda i pa sucat amb llet per alimentar les serpents.
- Els sorolls del bosc. Un caçador oïa missa al peu de l’ermita de Santa Fe del Montseny, voltat pels seus gossos de caça. Al punt d’aixecar Déu, veié passar la llebre, i ell, ràpid com el llamp, i deixant de banda el moment solemne de la consagració, empaità la llebre bosc endins. Com a càstig per aquesta irreverència, ara caça eternament per aquests boscos. La gent del territori diu que hi ha dies que se senten lladrucs misteriosos pels boscos del castell de Montsoriu.
- Un crim passional: inici de la revolta dels Remences? Un minyó, vassall del senyor de Montsoriu, va casar-se amb una de les noies més precioses de la rodalia. Per satisfer el vell tribut de vassallatge, celebrades les noces, el nuvi va presentar la núvia al senyor. En clarejar, el nuvi va fer via al castell per recuperar la seva esposa. Els guàrdies del castell reberen el minyó amb mals termes, li digueren que hi tornés l’endemà. Amb males raons el feren esperar tres dies. El dia que feia quatre, el jove, encès d’ira, pujà al castell. El mateix senyor es presentà al portal i li lliurà la seva esposa amb paraules burletes i escarnidores. El jove travessà el cor del senyor de Montsoriu amb una daga, i els nuvis van fugir muntanya avall. En arribar al poble tothom els esperava disposats a tirar-se al carrer en defensa del matrimoni. Diu la llegenda que d’aquell moviment de poble va néixer la guerra dels Remences, en què els vassalls van alçar-se contra el poder abusiu de nobles i senyors.