On la Costa Brava es fa postal

Un poble mariner que conserva l'essència mediterrània

Text:
Redacció Descobrir
Calella de Palafrugell convida a passejar pel poble i observar l'ofici pesquer actiu
Calella de Palafrugell convida a passejar pel poble i observar l'ofici pesquer actiu FOTO: Getty Images
9 de juny de 2025
Guardar a favorits

Façanes blanques amb porticons de colors, barques damunt la sorra i el so suau de les onades. Hi ha indrets que semblen nascuts per quedar gravats a la memòria. Amb el blau del mar i el verd dels pins com a teló de fons, Calella de Palafrugell s'estén com una aquarel·la viva, entre hiverns encalmats i estius plens de vida. El que un dia va ser un poble de pescadors, molt proper a un important centre surer, avui és una postal de la Costa Brava que manté intacta l'essència. Les cases blanques amb porticons de colors, els carrers estrets que desemboquen en cales rocoses i les voltes emblemàtiques de Port Bo continuen seduint visitants d'arreu, igual que els sons de les havaneres o els sabors salins d'una cuina arrelada al territori.

Un bon punt per començar la descoberta és Sa Perola, antic tenyidor de xarxes i actual oficina de turisme. Des d'aquí podem iniciar un passeig resseguint la platja fins al Canadell, on les cases senyorials d'estiueig del segle XIX encara evoquen temps d'elegància estival. El camí de ronda ens convida a seguir la línia de la costa fins a Llafranc, tot vorejant cales com la dels Canyissos i punts tan pintorescos com la punta dels Tres Pins. 

El far de Sant Sebastià, com els altres d’aquest litoral, és controlat de manera automàtica des de Barcelona
El far de Sant Sebastià, com els altres d'aquest litoral, és controlat de manera automàtica des de BarcelonaIsidoro Ruiz

La visita al far de Sant Sebastià –el més potent de Catalunya, encès des del 1857– és imprescindible i ofereix vistes que deixen sense paraules: la costa retallada, les aigües transparents, els penya-segats i el mar fins a l'horitzó. Aquí, Josep Pla va trobar paraules per descriure l'eternitat, i no costa gens d'entendre per què. A tocar del far, l'ermita, la torre de guaita i el jaciment ibèric completen el paisatge amb capes d'història.

Si deixem el mar i ens apropem al nucli de Palafrugell, hi ha una parada obligada a la Fundació Josep Pla, ubicada a la seva casa natal. Després, val la pena seguir fins a Llofriu per veure el mas on l'escriptor va passar els seus últims anys i la tomba on reposa, en un entorn que també el va inspirar. El petit nucli conserva l'origen medieval en el traçat dels carrers i l'església, i és un bon lloc per passejar amb calma.

Per tancar l'escapada, ens espera una dosi d'art i de vida local. A Can Mario, una antiga fàbrica surera reconvertida en museu, trobem la col·lecció d'escultura contemporània de la Fundació Vila Casas. Des de la torre modernista d'aigua, la vista sobre el mercat de diumenge és un espectacle més. És l'hora de barrejar-se amb el ritme local i fer un vermut a la plaça Nova.

No en marxem sense fer una passejada pel jardí botànic de Cap Roig, on plantes d'arreu del món s'enllacen amb el paisatge, i les vistes sobre l'arxipèlag de les Formigues fan venir ganes de quedar-s'hi. De tornada al poble, l'ambient de plaça i els restaurants de cuina marinera completen una experiència que té gust de sal i memòria.

Aquí tot hi és a la mida justa: l'arquitectura, el paisatge, la música, el menjar i la llum. Calella de Palafrugell és més que una postal: és una promesa de retorn a l'essència mediterrània.