Les oportunitats de la posidònia

Recuperar els usos tradicionals de la planta marina és clau per revalorar-la, ja que ajuda a mantenir l’ecosistema costaner

La posidònia ajuda a mantenir l'ecosistema costaner
La posidònia ajuda a mantenir l'ecosistema costaner FOTO: Laura Masó Ferrerons
25 de febrer de 2025 a les 00:00
Guardar a favorits

La posidònia, una planta vista com un maldecap per les administracions locals i una molèstia pels turistes, és un element indispensable per preservar els ecosistemes litorals, tant a la costa com al fons marí. És per això que, a banda de vetllar per la seva preservació amb estratègies de divulgació, han sorgit projectes per revalorar-la recuperant-ne els usos tradicionals.

De l’Ametlla de Mar, on hi ha el camp d’alga de vidriers —com també és coneguda aquesta planta— més gran del Principat, és d’on han sorgit algunes de les iniciatives. “Per protegir la platja de l’erosió, hauríem de deixar la posidònia tot l’any”, explica Eli Bonfill, oceanògrafa i cofundadora de Plàncton, una empresa de divulgació científica i educació ambiental especialitzada en el medi marí. I és que qualsevol moment és bo per explicar la precària situació de la posidònia al nostre litoral: a l’oficina de turisme en forma de ventall, als restaurants en estovalles de paper per llegir entre plat i plat o bé en forma de joc d’escapada aquàtic, ajudant una investigadora a salvar la posidònia.

Possibilitats de la posidònia

Beneficiosa per a la salut

Alleujar malalties respiratòries, ajudar a cicatritzar ferides, millorar la circulació de la sang o la irritació per l’acne són alguns dels beneficis associats a la posidònia. Actualment, l’empresa calera PdPlàcton n’ha elaborat i comercialitzat un oli per combatre les cames cansades.

Un recurs per a l’arquitectura

L’ús de la posidònia com a aïllant tèrmic és una alternativa sostenible per construir habitatges en municipis costaners. El projecte Life Reusing Posidonia de Formentera n’és un exemple: habitatges de protecció oficial que fomenten l’economia local i la revaloració d’aquest recurs natural.

Pràctiques agrícoles

L’agricultura i la posidònia ha anat molt lligades en els pobles costaners des d’antic. Així, es reconeixen pràctiques com la d’alimentar els animals amb aquesta alga, fer-la servir per preparar els corrals o per adobar els camps, un ús que ajuntaments com el de l’Ametlla de Mar està recuperant repartint-la entre la població.

Però cada municipi gestiona com creu convenient la posidònia que arriba a les platges cada tardor. Així, hi ha els que decideixen mantenir-la intacta; aquells que la treuen completament i també s’emporten la sorra, fet que agreuja el problema del litoral, i els que l’acumulen a la part de darrere de les platges durant l’estiu per tornar-la a escampar quan aquesta estació s’acabi. Per aprofitar-la, en canvi, cal l’autorització expressa de la Generalitat, ja que, com que és una espècie protegida, no es pot recol·lectar ni viva ni morta.

Tot i això, alguns ajuntaments de les Terres de l’Ebre, com el de l’Ametlla de Mar, han aconseguit que es recuperés l’antiga pràctica d’utilitzar l’alga dels vidriers seca per fer adob, repartint-la entre els veïns i veïnes després de recollir-la de les platges. Un estalvi per al consistori i una segona vida per a aquest recurs, que ha tingut molt bona rebuda per part de la població, sobretot entre pagesos i agricultors. També a l’Ametlla de Mar ha sorgit PdPlàcton, un dels projectes relacionats amb l’aprofitament de l’alga de vidriers que, com passa sovint, té origen en les pràctiques que es desenvolupaven antigament al territori. En aquest cas, lliguen la posidònia amb el benestar i la salut de les persones, creant una línia de productes de cosmètica natural que té com a base aquest recurs.

A part, són diverses les investigacions que s’estan fent per trobar noves maneres d’aprofitar aquest recurs, sigui per a la indústria tèxtil, per a la papereria o com a succedani del plàstic, produint envasos biodegradables. Diverses accions estan en marxa per generar noves oportunitats amb la posidònia, tenint en compte sempre que l’ús que se’n faci no alteri l’equilibri de l’ecosistema costaner.