Les Terres de Ponent són el refugi d’espècies amenaçades per la indústria i la vida urbana. Un clima mediterrani continental, grans extensions de terres àrides amb agricultura de secà i zones humides de gran riquesa biològica, ha afavorit que moltes aus migratòries hi facin parada i que les autòctones hi guanyin terreny.
En l’imaginari de molta gent, la plana de Lleida passa per ser un dels territoris més secs del país. Però és justament el contrari. L’aigua irriga una àrea molt important de la plana a través d’una extensa xarxa de canals i recs, fins a transformar la zona central de la demarcació de Lleida en un dels grans jardins agraris del sud d’Europa. Aquests quilomètrics canals d’aigua han convertit en regadiu 140.000 hectàrees. L’equivalent, en extensió, a dues vegades la superfície de l’illa de Menorca.
La demarcació de Lleida aplega menys del 6% de la població de Catalunya però concentra més del 40% dels recursos hídrics del país. Amb el Ter i el Llobregat sobreexplotats des de fa dècades, el Segre i els seus afluents, especialment el Noguera Pallaresa, són les grans reserves d’aigua del país, utilitzats sobretot per a la producció elèctrica i agrícola.
Els espais de secà de les terres de Ponent tenen una fauna pròpia. Els ocells hi destaquen especialment.
MUSSOL COMÚ 'Athene noctua'
És un ocell nocturn típic de camp, amb els ulls grans i l'iris de color groc pàl·lid. Als espais naturals de Ponent se’l pot veure en el seu hàbitat natural. Té el cap gros, potes llargues i cua curta. El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes, arrodonides i amb línies puntejades de color blanc. Se'l sol veure sobretot sobre de les oliveres, en matolls i sobre algun pedreguer. També és freqüent veure'l de dia posat als pals i fils elèctrics.
ABELLEROL 'Merops apiaster'
Els vistosos colors de l’abellerol es poden trobar en gairebé totes les terres de Ponent durant la primavera i l'estiu, ja que és un ocell migrador que a l'hivern marxa a l'Àfrica tropical i a l'Índia. S'alimenta d'abelles, vespes i borinots, entre altres insectes voladors.
ÀGUILA CUABARRADA 'Aquila fasciata'
No cria als secans de Lleida, però se la pot veure sovint sobrevolant-los, buscant aliment: perdius i conills, principalment. És una au rapinyaire de mida mitjana-gran, caracteritzada pel contrast entre el cos de color blanc i les ales i la cua amb una coloració més fosca a la part inferior. La transformació dels conreus de secà a regadiu ha posat en risc la seva població.
TORLIT 'Burhinus oedicnemus'
És un ocell estèpic i camallarga, de mida mitjana, amb un bec fort de color groc i negre. D'ulls grans grocs i un plomatge adient per al camuflatge, el torlit habita sobretot els secans i els conreus herbacis i fruiterars. És migradora i hivernant i a més de les terres de Ponent també es pot trobar a l'Empordà i a la Cerdanya.
SISÓ 'Tetrax tetrax'
Ocell de gran talla amb una embargadura alar que supera el metre. Durant el període reproductor, el mascle té el coll negre, amb dues franges blanques, excepte la part superior, que, com la cara, és de color gris. Les femelles són de color més clar per la part superior i no tenen marques distintives en el coll i la cara. El sisó habita les zones més planes, sense gaire vegetació arbustiva. Al nostre país, aquesta espècie només és present a les comarques de Ponent i és considerada vulnerable per l'Agència Europea del Medi Ambient.
XORIGUER PETIT 'Falco naumanni'
Rapinyaire de mida petita, lleugerament més petit que el xoriguer comú, el mascle és de color gris blavós i la femella, més semblant al xoriguer comú, però lleugerament més pàl·lida. Prové de l’Àfrica i ve a les zones humides de Ponent a passar els estius. El xoriguer petit és una espècie en perill de desaparició a Catalunya, perjudicada sobretot per la implantació creixent de l’agricultura de reg intensiu.
CRUIXIDELL 'Emberiza calandra'
El petit cruixidell fa notar la seva presència amb el seu cant estrident i metàl·lic. És relativament fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre una talaia ben visible. Té un plomatge de color marró fosc molt ratllat, té un color terrós vionat de color fosc i un bec gruixut i robust. El mascle és una mica més gros que la femella. Ocupa tota l'àrea dels Països Catalans, tret de les zones més elevades del Pirineu.
On podem trobar aquestes espècies?