Amagat al cor del Pirineu, en un paisatge que sembla sortit d'un conte medieval, Beget es presenta com una joia amagada de la vall de Camprodon. Aquest poble de muntanya, amb cases de pedra i carrers empedrats, conserva una essència única que el fa especial. La història, el romànic i les llegendes locals combinen a la perfecció en un indret on la natura, la cultura i el passat es mantenen ben arrelats.
Beget és conegut per les seves façanes de pedra vista, una característica arquitectònica que parla d'una època en què les cases i les masies eren construïdes amb les pedres de la riera i les muntanyes del voltant. Al segle XVIII, les façanes van ser adaptades amb acabats més elegants, però va ser als anys 60 i 70 quan un canvi profund va marcar la imatge actual del poble: la tècnica del repicat, que va permetre descobrir la bellesa natural de la pedra i va donar a Beget l'aspecte que avui ens captiva.
El poble també és un lloc de memòria gastronòmica. L'Hostal el Forn, que ja es documentava al segle XVI, segueix sent una parada obligada per als que volen tastar els sabors de la muntanya en un entorn ple de tradició. La família Pau continua amb el negoci familiar, que ha estat testimoni de com Beget va passar de ser un poble autosuficient a una destinació per a aquells que busquen el paratge tranquil de la muntanya. Un altre lloc emblemàtic és el restaurant Can Jeroni, que ha estat restaurat per mantenir l'esperit del poble i va ser guardonat amb el Premi d'Arquitectura de les Comarques de Girona l'any 2005, gràcies a la seva rehabilitació respectuosa amb l'entorn.
Més enllà de la seva bellesa arquitectònica, Beget guarda històries amagades en els seus camins. Durant la postguerra, el poble va ser un punt estratègic per al contraban. Els camins que connectaven Beget amb la Catalunya del Nord eren utilitzats pels contrabandistes que transportaven mercaderies com sucre, cafè, sabó i, fins i tot, peces de maquinària. Encara avui, els camins que serpentejen les muntanyes de la serra de Monars continuen carregats d'aquelles històries secretes d'intercanvis entre el poble i els veïns francesos.
Un dels tresors més grans de Beget és la seva església romànica de Sant Cristòfol, que acull una de les talles religioses més singulars de Catalunya: la Divina Majestat. Aquesta imatge de Jesús crucificat, de més de dos metres d'altura, es caracteritza per un estil romànic que recorda les influències orientals. Es tracta d'una obra d'una bellesa inigualable, que va ser amagada durant la Guerra Civil per evitar-ne la destrucció. L'església, que ha estat restaurada en diverses ocasions, és un exemple viu de la tradició religiosa del poble, que conserva aquest llegat romànic amb un alt grau de respecte i estima.
Finalment, Beget és també un lloc de creativitat i art. Personatges com Pere Sala, virtuós del violí, i Jacint Enfruns, pintor que va deixar la vida urbana per establir-se al poble, han deixat la seva empremta en la història cultural d'aquest racó de món. Els seus treballs, ja sigui en música tradicional o en pintura, continuen sent una font d'inspiració i una mostra del vincle profund entre Beget i l'art.