Ullastret, el poble medieval de l'Empordanet que s'alça sobre un estany fantasma

Hi ha racons de la geografia catalana que són com un llibre d'història a cel obert, on cada capa geològica i cada mur de pedra expliquen una conquesta diferent. En aquest punt estratègic del Baix Empordà, la vista es perd entre el perfil del Montgrí i el massís de les Gavarres, dominant una plana que fa mil·lennis era un gran mirall d'aigua. Aquí, la potència de la tribu dels indigets va deixar una petjada esborronadora que encara avui, més de dos mil anys després, se sent vibrant sota els peus dels visitants que busquen l'essència més pura de l'Empordà petit.

Aquest indret és Ullastret. Conegut per allotjar el jaciment ibèric més important de Catalunya, el poble és també un laberint medieval que ha sabut esquivar les presses del turisme massiu. Caminar pels seus carrers és fer un pacte amb la calma, on el silenci només el trenca el repic de les campanes de l'església de Sant Pere o el pas suau dels ciclistes que recorren els camins del Daró.

El primer que impacta en arribar a Ullastret és la seva silueta emmurallada. Construïda entre els segles XIII i XIV, la muralla conserva un perímetre impressionant de quatre-cents metres. De les deu torres que defensaven la vila, nou són de planta quadrada i només una és circular, l'antiga presó, que avui és un dels punts més fotografiats. Fora dels murs s'alça la Llotja medieval, una joia del segle XIV o XV única a la comarca. La seva teulada de bigues de fusta, sostinguda per dos arcs diafragmàtics apuntats, ens recorda la importància comercial que va tenir aquest nucli. A l'últim, Sant Pere d'Ullastret, l'església romànica del segle XII, és el cor espiritual del poble, amb els seus tres absis decorats amb arcuacions llombardes que miren cap a llevant.

El gust de la terra: recuit de drap

Ullastret no només s'alimenta d'història, sinó també de tradició artesana. Una parada obligatòria és Recuits Nuri. Aquí podreu descobrir el secret del recuit de drap, una varietat de formatge fresc, cremós i delicat, elaborat amb llet de cabra. La textura, que recorda un iogurt dens però amb el cos del mató, és l'acompanyament perfecte per a una bona mel de l'Empordà.

El Puig de Sant Andreu i la memòria de l'aigua

A només dos quilòmetres del poble, l'antic camí d'Empúries –que encara conserva trams de paviment romà– ens porta fins al Puig de Sant Andreu. És aquí on es troba la ciutat ibèrica més gran mai descoberta a casa nostra, una autèntica capital amb cases senyorials, muralles i un complex sistema de sitges.

Fins al segle XIX, Ullastret vivia a la riba d'un gran estany de 3 km². Tot i que es va dessecar per al conreu, la natura té memòria. Cada dues dècades, quan les llevantades desborden el Daró, el paisatge canvia de cop: els camps s'inunden i l'estany reapareix com un miratge del passat.

Abans de marxar del jaciment, cal visitar el museu monogràfic i, sobretot, gaudir de l'audiovisual en 3D. Aquesta reconstrucció digital permet passejar pel poblat dels indigets tal com era en el seu moment d'esplendor i converteix la visita en una experiència totalment immersiva.