Alçat sobre una espectacular cinglera basàltica de més de 50 metres d'altura amb les cases al límit del precipici, esdevé un magnífic mirador natural des del qual es pot contemplar la confluència de les valls dels rius Fluvià i Toronell. Amb els seus carrers d'origen medieval estrets, tortuosos i ombrejats, s'hi alternen petits racons i places que s'adapten a la forma estreta i allargada de la zona volcànica. Té un eix principal que travessa tot el nucli antic de punta a punta, des de l'entrada del poble fins a l'extrem de la cinglera, una passejada de poc més de quinze minuts que us permetrà conèixer la història del poble més petit de la Garrotxa.
Estem parlant de Castellfollit de la Roca, un dels municipis més antics de la comarca amb orígens que es remunten a l'època medieval. Un poble format sobre la superposició de dues colades de lava, que es troba a la serralada Transversal, un pont entre els Pirineus i la serralada Prelitoral, caracteritzada per cims destacats com el Puigsacalm, el punt més alt de la serralada.
Passejar pel barri antic per conèixer els costums de la vida de poble
Ens endinsem al poble que ens dona la benvinguda amb l'església de San Salvador, coneguda popularment com l'església nova perquè va ser construïda després que l'antiga església romànica, situada a l'extrem de la cinglera, fos incendiada i destruïda durant la Guerra Civil. Una obra del segle XX feta amb pedra volcànica, situada a la part nova del poble, on hi ha els equipaments i serveis del municipi com l'escola i la zona esportiva. Aquesta zona contrasta amb l'atractiu del nucli vell, que ens transporta a l'època medieval. Les cases, construïdes amb pedres volcàniques de la zona, aporten el caràcter tradicional. Els carrers, estrets i sinuosos, es caracteritzen per un ambient tranquil fins a arribar a la plaça Major. Allà és on es troba el cor del poble i el lloc on heu d'anar per descobrir el veritable ambient local. Es troba rodejada per cases de pedra i al centre hi ha una petita font que li atorga un to pintoresc. Un espai per contagiar-vos de la tradicional vida de poble, rodejats d'arquitectura medieval.
Productes artesanals dolços i salats
El poble té una llarga tradició d'elaboració d'embotits artesanals, entre els quals destaquen la botifarra dolça, el fuet i la llonganissa. El principal protagonista és la família Sala, a qui van concedir la primera llicència fiscal per a la fabricació d'embotits fa 150 anys. Els llocs més destacats per comprar embotit són la carnisseria Pujolar i el Rebost d'en Pere. Si sou més de dolços, heu de saber que al poble hi ha la tradicional pastisseria de Cal Enric, amb més de 75 anys d'història. Coneguda per l'elaboració artesanal de galetes tradicionals, la va obrir Enric Gussinyer el 1934 i ara té diferents botigues a les comarques gironines.
Un poble de postal
Després d'haver resseguit el cingle fins a l'extrem, arribem a l'antiga església medieval, una de les imatges més capturades i pintades del país. Estranyament, conserva el mateix nom que l'església nova, ja que el nou temple es va construir per ser la nova seu de la mateixa parròquia. No es tractava d'una nova església del municipi, sinó d'un canvi d'ubicació. No va ser fins als anys vuitanta, per iniciativa dels veïns, que es va recuperar l'antiga església com a centre cultural. Un espai encara accessible per als que vulguin contemplar des de dalt del campanar un dels racons amb més encant del poble, el nucli vell. Just al costat, trobem la plaça de Josep Pla, que antigament havia estat el cementiri. Es presenta oberta i diàfana, amb una petita esplanada que permet gaudir d'una vista increïble de la vall del riu Fluvià i la confluència amb el riu Toronell.
L'últim que no us podeu perdre si visiteu Castellfollit de la Roca és agafar perspectiva i observar com el poble s'alça a més de 50 metres d'altura i un quilòmetre de longitud a través de l'itinerari 13 del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El punt clau de la ruta és quan es creua la passarel·la, lloc que us permetrà veure la paret de basalt en tota la seva magnitud. Aquesta paret, que manté les cases al límit del precipici, és l'única pedrera activa de basalt en tot l'Estat. La seva extracció té dues aplicacions principals: en l'àmbit industrial i en l'àmbit domèstic i decoratiu (llars de foc i paviments). Un bon exemple de la utilitat del material extret és el paviment del barri vell del poble. Un altre dels punts destacats de l'itinerari és el conegut pont trencat, que data del 1908 i té una llarga història de desgràcies, tantes que semblava impossible mantenir-lo erigit. Per aquesta raó es troba en un estat semidestruït.
Aquesta ruta és la cirereta del pastís per acabar la vostra visita a Castellfollit i poder dir que heu descobert una vila mil·lenària construïda damunt d'un penya-segat basàltic.