El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong i Buzz Aldrin van fer història en convertir-se en les primeres persones a trepitjar la Lluna. Per garantir l'èxit d'aquella operació, la NASA va teixir una xarxa estratègica de radiotelescopis solars en set observatoris repartits per tota la Terra. L'objectiu era vital: parametritzar l'activitat solar i preveure l'efecte de les fulguracions per protegir l'expedició dels astronautes del projecte Apollo.
L'any 1972, un cop complerta la seva funció, aquesta xarxa es va desmantellar. Va ser aleshores quan un d'aquests aparells –que havia estat operant a l'observatori de Maspalomas, a les illes Canàries– es va traslladar a l'Observatori de l'Ebre. Avui dia, aquest instrument, equipat amb unes imponents antenes parabòliques de 2,5 metres de diàmetre, es conserva mig amagat en un racó de l'esplanada central del recinte, darrere d'un dels pavellons, resguardat a l'interior d'una gran esfera blanca de fibra de vidre.
"Quan el vam rebre, vam intentar actualitzar-lo, però ara fa anys que no funciona", explica Juan José Curto. Tot i que ha perdut la seva funcionalitat original, aquesta misteriosa esfera blanca guarda al seu interior una autèntica relíquia amb un valor històric incalculable per als amants de l'astronomia i de l'exploració espacial.
Podeu descobrir més racons i històries fascinants d'aquest entorn en aquest article: 'Sentinelles del Sol: astronomia i patrimoni a l'Observatori de l'Ebre'.