Davant la degeneració dels ecosistemes marins per culpa de l’acció humana, el grup de recerca TecnATox de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va iniciar fa set anys una línia de recerca que, entre altres accions, busca desenvolupar estratègies que ajudin a regenerar els fons marins litorals. Un dels projectes emmarcats en aquesta iniciativa ha consistit a fabricar biòtops —roques artificials fetes amb materials biodegradables on viuen poblacions de flora i fauna— que en els darrers dos anys han col·locat al fons marí de diferents punts del litoral tarragoní. Aquestes estructures faciliten l’augment de la diversitat biològica i, alhora, estimulen que puguin tornar a instal·lar-s’hi espècies que hi aportin valor ecològic, com és el cas de les fanerògames marines. Aquesta prova pilot, que s’ha fet conjuntament amb Deepsea Numerical —empresa derivada de la URV—, ha aconseguit que en un any i mig hagi sobreviscut prop de la meitat —aproximadament un 40 %—de la posidònia plantada en biòtops instal·lats en un tram de costa de l’Hospitalet de l’Infant; és la primera prova pilot feta a Catalunya que dona resultats positius.
Entre els mesos de setembre de 2019 i març de 2020, l’equip investigador va identificar diversos punts d’immersió adients per ubicar-hi els biòtops, i també per transportar-los i instal·lar-los. Els materials utilitzats per fabricar els biòtops provenen d’elements reciclats, són biodegradables i estan dissenyats perquè es desintegrin al cap de tres a cinc anys barrejant-se amb la sorra de la platja. Els llocs triats van ser la platja de Tarragona, la platja del Cavet de Cambrils, la platja de la Pineda i la platja Cala d’Oques de l’Hospitalet de l’Infant. Els biòtops es van replantar amb esqueixos naturals d’una espècie de fanerògama marina, la posidònia oceànica, una planta endèmica del mar Mediterrani que té un gran valor ecològic i un paper cabdal en els cicles biològics marins i, per contra, dos desavantatges: un creixement molt lent i un cultiu difícil d’aconseguir.
Amb el pas del temps, la majoria d’estructures que es van instal·lar en altres localitats han quedat destruïdes, en molts casos a conseqüència de l’acció humana. És per això que el fet d’aconseguir un 40% de plantes vives esdevé un gran èxit. El resultat assolit és important perquè obre la porta a trobar solucions a la destrucció del litoral. El pas següent, segons l’equip investigador, és aconseguir finançament per emprendre noves actuacions a altres punts del litoral.
Entre els mesos de setembre de 2019 i març de 2020, l’equip investigador va identificar diversos punts d’immersió adients per ubicar-hi els biòtops, i també per transportar-los i instal·lar-los. Els materials utilitzats per fabricar els biòtops provenen d’elements reciclats, són biodegradables i estan dissenyats perquè es desintegrin al cap de tres a cinc anys barrejant-se amb la sorra de la platja. Els llocs triats van ser la platja de Tarragona, la platja del Cavet de Cambrils, la platja de la Pineda i la platja Cala d’Oques de l’Hospitalet de l’Infant. Els biòtops es van replantar amb esqueixos naturals d’una espècie de fanerògama marina, la posidònia oceànica, una planta endèmica del mar Mediterrani que té un gran valor ecològic i un paper cabdal en els cicles biològics marins i, per contra, dos desavantatges: un creixement molt lent i un cultiu difícil d’aconseguir.
Amb el pas del temps, la majoria d’estructures que es van instal·lar en altres localitats han quedat destruïdes, en molts casos a conseqüència de l’acció humana. És per això que el fet d’aconseguir un 40% de plantes vives esdevé un gran èxit. El resultat assolit és important perquè obre la porta a trobar solucions a la destrucció del litoral. El pas següent, segons l’equip investigador, és aconseguir finançament per emprendre noves actuacions a altres punts del litoral.