L'art medieval és molt més que sants, retaules i escenes religioses. Si us fixeu en els petits detalls, les obres del MEV es converteixen en una porta oberta a descobrir com era la vida segles enrere. Què menjaven els poderosos? De què tenien por? Com protegien els infants? I què passava amb aquells que desafiaven l'ordre establert? Cinc obres mestres ho revelen.
5 obres imprescindibles
El càstig convertit en espectacle
A l'edat mitjana, la justícia també necessitava públic. Les execucions i els càstigs es feien sovint davant de tothom perquè servissin d'advertiment.
El frontal d'altar de Sant Andreu de Sagàs conserva una escena reveladora: una multitud s'amuntega per contemplar la crucifixió del sant. La imatge recorda les execucions públiques medievals, anunciades fins i tot amb trompetes per reunir el màxim nombre possible d'espectadors. El càstig era justícia, però també escenificació del poder.
Quan el dimoni feia por de veritat
Potser avui algunes representacions medievals del dimoni poden semblar ingènues o caricaturesques, però per a qui les contemplava a l'edat mitjana devien provocar autèntic terror.
Al lateral d'altar del Mestre de Soriguerola, el dimoni intenta fer trampes durant el judici d'una ànima: prova d'inclinar la balança que sosté l'arcàngel Miquel per condemnar-la a l'infern. El dimoni era un enganyador que podia fer caure les persones en pecat i posar en perill la salvació eterna.
Quan la medicina tenia tant de fe com de ciència
Un detall de la predel·la del retaule de l'església parroquial de Santpedor, del Mestre de Rubió, mostra els sants Cosme i Damià, coneguts com els sants metges, trasplantant una cama a Justinià.
L'escena, recollida a la Llegenda Àuria, es considera el primer relat de trasplantament d'un òrgan o membre de la història. La medicina medieval tenia poc de ciència i molt de fe, i encara bevia de les teories d'autors clàssics com Hipòcrates i Galè, entre les quals la dels quatre humors. De fet, les amputacions no acostumaven a ser cosa dels metges, sinó dels barbers-cirurgians.
Seure a la taula dels poderosos
Un detall del retaule de Sant Martí de Tours us convida a entrar en un banquet medieval. A les corts reials i als palaus nobiliaris, els àpats eren també una demostració de poder i riquesa.
Les taules es guarnien amb les millors estovalles, els servents portaven aigua perquè els comensals es rentessin les mans i els plats s'anunciaven abans de servir-los. No hi havia forquilla: es menjava amb tres dits de la mà dreta i els gots es compartien. I el vi? En corria molt: entre dos i tres litres per persona.
Un amulet per protegir els més petits
En un detall del retaule de Santa Maria de Verdú, un infant porta un tros de corall vermell penjat al coll.
En una societat amb una mortalitat infantil molt elevada, protegir els nens era una preocupació constant. A les pregàries als sants s'hi afegien creences populars i amulets als quals s’atribuïen propietats protectores. El corall vermell, utilitzat ja a l'antiguitat, havia de mantenir els infants lluny dels mals esperits i dels perills. Fe i superstició convivien amb tota naturalitat.
Aquestes cinc obres són només una petita mostra de tot el que ofereixen les col·leccions del MEV, Museu d'Art Medieval de Vic: un recorregut per la vida, les creences, les pors, el poder i els sabers d'una època fascinant. Al cor de Vic, el MEV convida a fer un viatge medieval a través d'obres mestres úniques i de les històries que han arribat fins als nostres dies.
Més informació: museuartmedieval.cat