No hi ha millor moment per anar-hi que ara, quan l'olor de llenya i brou inunda els seus carrers. Coincidint amb la setmana de Carnaval, quan la històrica escudella de Carnaval popular fumeja a la plaça convidant vilatans i forasters a compartir taula, descobrim un municipi que viu d'esquena al soroll i de cara a la immensitat. Situat estratègicament al cor del Moianès, aquest poble de poc més de 2.500 habitants és un autèntic mirador natural. Quan el dia és clar, ofereix el privilegi de veure tres dels grans símbols de la geografia catalana d'una sola tacada: les agulles de Montserrat, la calma del Montseny i els cims llunyans dels Pirineus.
Aquest indret té nom i cognoms: Castellterçol. Més enllà de les vistes, la vila respira una personalitat doble: la de la pagesia rica de les masies pairals i la de la burgesia il·lustrada que hi va deixar empremta. Passejar pels seus carrers és trobar-se amb cases antigues com Cal Malric o Casa Planella convivint amb torres modernistes d'estiueig, sota la mirada atenta d'un esvelt campanar del segle XIV.
El bressol del seny català
Si les parets parlessin, les d'aquest poble explicarien com es va gestar la Catalunya moderna. Aquí es pot visitar la casa pairal on va néixer i morir el primer president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, una figura clau de la nostra història. L'edifici, convertit en museu, manté l'atmosfera original i permet entendre com era la vida d'un gran estadista que, malgrat la seva projecció pública, mai va perdre el vincle amb la seva terra natal.
No gaire lluny del centre urbà, la història fa un salt enrere fins al segle IX. El castell de Castellterçol –que dona nom a la població– és un recinte visitable que conserva murs, fossar i l'antiga residència senyorial. És un testimoni de pedra que ens recorda els orígens medievals i defensius d'aquest territori de frontera.
Relacionat
El Moianès medievalL'aigua i la llana: un patrimoni únic
Però si hi ha un element que fa que aquest poble sigui exclusiu en tot el mapa de Catalunya, és el Roquer. Als afores, amagat a la roca, trobareu l'únic exemple conservat al país d'una estructura d'aquest tipus: un gran arc de mig punt excavat a la pedra viva, dissenyat específicament per rentar-hi la llana i la roba. Aquesta construcció, juntament amb les impressionants poues de glaç de la Ginebreda –catedrals cilíndriques per guardar el gel–, forma part d'un ecomuseu a l'aire lliure que posa en valor l'enginy industrial d'antany, també a altres punts de la comarca.
Relacionat
Les poues de gel del MoianèsTerra de tòfones i dansa
L'experiència a Castellterçol no estaria completa sense asseure's a taula. La vila és famosa per una indústria alimentària que excel·leix en productes de la terra: la mel, els bolets i, molt especialment, la tòfona, són els protagonistes d'una cuina que aquí es tracta amb reverència.
I, per als que busquen cultura viva, la vila presumeix d'una tradició que porten a la sang: la seva Dansa, declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. Un ball cerimoniós i elegant que, com el mateix poble, combina la solemnitat de la història amb l'alegria de la festa popular.