El Pirineu de Lleida és un territori que cal descobrir i gaudir en família, especialment a l’hivern, quan la neu permet viure experiències inoblidables i contemplar paisatges de postal, que es converteixen a la vegada en un reclam per als amants de la natura i dels esports de neu.
Per descobrir-lo d’una manera activa, onze estacions d’esquí amb més de cinc-cents quilòmetres esquiables, distribuïts en sis estacions d’esquí alpí i cinc de nòrdic, us esperen per lliscar amb la màxima seguretat, atenció i tots els serveis necessaris. Només les estacions de Baqueira Beret, Boí Taüll, Port del Comte, Tavascan, Espot Esquí i Port Ainé, destinades a l’esquí alpí, sumen més de 350 quilòmetres de domini esquiable, una de les ofertes més atractives d’Europa. A la vegada, els amants de l’esquí nòrdic sumen a Sant Joan de l’Erm, Tuixent-la Vansa, Virós-Vallferrera, Lles de Cerdanya i Aransa gairebé 150 quilòmetres de circuits d’esquí de fons, als quals cal afegir els més de vint que aporten Beret i Tavascan. A més, per passejar amb raquetes de neu hi ha un total de 140 quilòmetres marcats per a aquesta modalitat. Aquestes estacions, les destinades a l’esquí nòrdic, estrenen enguany cinc itineraris ecoturístics per fer sobre raquetes o per resseguir a l’estiu a través de la pràctica senderista.
A més, conviden a descobrir la fauna i la flora, les tradicions i les pastures, els aprofitaments silvícoles, les antigues rutes de comunicació i l’encant dels pobles de la zona. Els darrers temps, però, el Pirineu de Lleida també s’ha convertit en escenari d’una nova modalitat d’esport d’hivern: l’esquí de muntanya. Conegut també com a skimo, es tracta d’una disciplina que té els seus orígens als països nòrdics i es basa en travessies per coronar cims o enllaçar refugis. Alguns esportistes opten per combinar-la amb la bici o amb les curses de muntanya a l’estiu. De fet, l’estació de Boí Taüll en va acollir l’any passat els campionats d’Europa i enguany ho farà amb els mundials d’esquí de muntanya.
Cultura i tradició
La cultura del Pirineu reflecteix la personalitat de la seva gent i de les seves tradicions. Els banys termals, per exemple, són un dels millors testimonis que resten de l’època romana i que mostren com s’aprofiten les aigües sulfuroses que brollen de la muntanya. Els balnearis de Caldes de Boí, els Banhs de Tredòs, les aigües termals d'Arties, les termes de Les o el balneari de Sant Vicenç són indispensables i conviden a relaxar-se. Per la seva banda, un dels màxims exponents culturals i patrimonials del Pirineu és les esglésies romàniques de la Vall de Boí, incloses a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco des de l’any 2000. Aquest conjunt medieval dels segles XI i XII enlluerna pel seu excel·lent estat de conservació. Està format per vuit esglésies i una ermita, entre les quals destaca Sant Climent de Taüll, amb el mapatge del seu pantocràtor. De fet, a més de la cultura i dels valors naturals, l’etnologia pirinenca és un orgull també per a la seva societat, que l’explica a través d’una cinquantena de museus i espais que la mostren des de diferents vessants. Al Pallars Sobirà destaquen la Casa de l’Os Bru dels Pirineus, situada a Isil, i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri, que mostra com era la casa típica pallaresa. De fet, l’espai museístic estrella de la Val d’Aran és l’ecomuseu Çò de Joanchiquet, a Vilamòs, que reflecteix com vivien els aranesos abans de l’arribada de l’electricitat i del turisme, i al poble d’Unha destaca el Musèu dera Nhèu, per conèixer la importància de la neu per a la població i a la qual consideren com or blanc.