La comarca de l’Alt Maestrat es concreta en una geografia bipolar: els pocs espais de planúria, concentrats al voltant d’Albocàsser i de l’ermitori de Sant Pau d’Albocàsser, són el breu preludi d’una simfonia de barrancs, parets, cims i moles, moletes, llomes i tossals. No hi manquen un grapat de coves, ni tampoc l’aridesa de la rambla Carbonera.
L’Alt Maestrat és una terra antiga, aspra, pobra en pluges, de vegetació continguda, castigada pels rigors de l’hivern i les altes temperatures estivals. Una terra despoblada, però rica en arbres centenaris, com els roures del barranc dels Horts, la carrasca de Culla i les impertèrrites oliveres. Als pocs pobles s’hi afegeix una alta concentració de masos dispersos que testimonien una existència d’aïllament, feina i perseverança. I és aquesta realitat masovera, junt amb el negoci de la llana i la transhumància, la que ha desenvolupat en el territori una profunda cultura de la pedra seca, amb parets, casetes, refugis i bancals per tot arreu.
Per copsar l’Alt Maestrat amb bicicleta cal que preparem bé les cames. Des d’Albocàsser, entre camps d’ametlers i d’oliveres, enfilem el camí cap a Culla, un dels pobles més alts de la comarca. La vall del riu del Molinell conserva testimonis de l’activitat farinera datada del segle xviii: són els molins de Tòfol, de l’Orde, de Teresa o del Molinet. Sempre picant amunt, ara el pendent s’accentua: comencem l’ascensió cap a Culla. La pujada se’ns pot fer llarga. El mas de Palau, el de la Sort de Baix, el de Gascó, el de Cocó o el de la Bassa del Collado suporten estoicament el pas del temps, mentre ens parlen del despoblament que ha patit aquesta contrada en el darrer mig segle.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 232 del Descobrir (Juny 2017)