48 hores a Tinença de Benifassà

Pobles de muntanya amb història

Text:
El parc natural de Tinença de Benifassà
El parc natural de Tinença de Benifassà FOTO: Comunitat Valenciana
25 de juny de 2019 a les 00:00
Guardar a favorits

La Tinença de Benifassà concentra les essències de la Mediterrània en uns paisatges sagrats, durs, modelats pels seus habitants al llarg de la història i amb una destacable riquesa natural que va dur el Govern valencià a protegir aquesta part del massís del Port. La Tinença de Benifassà és una comarca històrica amb un marcat caràcter propi, vinculat a un monestir, el de Santa Maria de Benifassà, que s’ha convertit
en punt de referència pels seus ingredients evocadors, naturals i únics. Per als valencians, tan mancats d’espais abundants en vegetació ben conservats, la Tinença és un espai gairebé màgic. En aquesta escapada proposem algunes idees per submergir-nos de ple en aquest territori de paisatges contundents, tastar-ne la cuina i embeure’ns de la seua història.

Divendres tarda

Tant si arribeu a la Tinença via la Sénia —si és així, podem aturar-nos un moment a la font de Sant Pere, on el riu fa un clot i és possible fer-hi un bany— o via Morella, el punt d’arribada serà el Boixar. Serà bo arribar-hi abans no siga entrada la nit, perquè aprofitarem per fer una volta per aquest petit poble de muntanya aferrat a la carretera i ben comunicat que deu el seu nom al boix (Buxus sempervirens), abundant a la zona.

El poble compta amb un interessant nucli antic presidit per l’església de l’Assumpció amb un porxo d’orde corinti que protegeix els feligresos de les inclemències. Des d’aquí dalt es pot veure la Mediterrània. Sopem a la mateixa Casa Refugi, que ens oferirà cuina casolana de la Tinença.

Dissabte matí

Després de desdejunar al Boixar, ens desplaçarem a la vall del riu Verd per conèixer la icona que dóna nom a la primera comarca històrica valenciana, articulada al voltant del monestir de Santa Maria de Benifassà, fundat al segle XIII com a filial del monestir de Poblet que va exercir el control i l’organització dels set pobles que conformen la Tinença o Setena (Coratxà, el Boixar, Fredes, Castell de Cabres, el Bellestar, Bel i la Pobla).

Al monestir, s’hi accedeix des de la carretera CV-106 per un camí escortat per xiprers. El convent es va reconvertir a partir del 1967 en la primera cartoixa femenina de l’Estat. Ateses les restriccions d’estricta clausura de la comunitat religiosa, el monestir només es pot veure des de l’exterior, però no ens costarà gaire copsar-ne l’esplendor gràcies a la porta reial, de l’últim romànic.

Ho sabíeu?

Reines i maquis

Na Violant d’Hongria, dona del rei En Jaume, va voler prestigiar Benifassà i va demanar en el seu testament ser soterrada a Santa Maria de Benifassà. Finalment, però, la reina va ser enterrada a Santa Maria de Vallbona, a l’Urgell, i les seves restes no van ser testimoni de la conversió del monestir al segle XIX en quarter, hospital i presó per part del general carlista Cabrera, més conegut com el Tigre del Maestrat. Dels 2.000 presoners capturats entre els anys 1836 i 1839, només en van sobreviure prop de 200. Aquestes muntanyes han viscut més conflictes. La Tinença va ser una de les zones de major activitat maqui durant la postguerra. En plena dictadura, hi va actuar el 23è Sector de l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA), i la presència dels guerrillers va ser continuada fins als anys cinquanta.

Abandonarem el convent, escenari de guerres carlines i protagonista del procés cristianitzador del territori, per desplaçar-nos fins a la Pobla de Benifassà i descobrir el singular Jardí de Peter. El seu promotor i propietari, Peter Buch, és un pintor i escultor alemany que, des del 1991, està creant en aquest espai un univers oníric amb éssers fantàstics, espais increïbles i jocs arquitectònics de colors. Tot amb materials reciclats.

A la Pobla també visitem la seu d’Edicions H. Jenninger, de Josep Vallribera i l’editora Hildegund Jenninger. Aquesta parella catalanoalemanya fan de l’art la seua forma de viure i d’entendre el món. Vallribera és un pintor lleidatà i artista multidisciplinari. I l’editorial publica llibres d’art contemporani, obra gràfica, gravats, serigrafies, litografies, etc., de manera que el local s’ha convertit en una galeria d’obres de Peter Blaas, J. C. Bonet Vallribera, Pietro Fortuna, Eugen Gomringer, Hans Grosch, Tony Moore, Josep Vallribera i Jean Willi, entre d’altres.

Dissabte tarda

Havent dinat toca anar a fer una passejada. Proposem desplaçar-nos fins als estrets del Bellestar, un bonic poble de cases de pedra i carrers empedrats. És una ruta per la vall del riu Verd que passa pel Forn del Vidre (un viver forestal on es troba el centre de recuperació de fauna) i arriba a l’embassament d’Ulldecona. Amb una mica de sort podrem veure algun dels exemplars de trencalòs (anomenat ací crebalòs) que han estat recentment reintroduïts. Ens recuperarem de la caminada al Boixar, a la casa que, a hores d’ara, ja s’ha convertit en el nostre refugi.

Diumenge matí

Per tal de xafar el màxim territori possible, després d’esmorzar anirem amb cotxe fins a Fredes, a 1.090 metres d’altitud. Allà la natura ho inunda tot. Visitarem el petit poble de muntanya i, si tenim sort, podrem veure cabres salvatges. Sortint del poble, recorrerem els gairebé 5 km que ens separen del tossal dels Tres Reis, punt on s’uneixen els tres territoris (Aragó, Catalunya i País Valencià).

A les voltes de migdia partirem cap a Coratxà, a 1.231 m, per la CV-109 fins a trobar aquest amagat nucli, on mor la carretera. Allà visitarem l’església de Sant Jaume, les esteles funeràries i el til·ler centenari que capitalitza la plaça principal.