Iniciem la nostra passejada al llogaret de la Torre de la Sal, al municipi de Cabanes de l'Arc, i des d’allí ens dirigim fins a un edifici de grans dimensions on es localitza un institut d’agricultura que depèn del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i on podem cercar informació del Parc Natural de Prat de Cabanes-Torreblanca. Agafem un caminet de sorra que permet arribar a la part més al sud del parc, i des d’allí ens endinsem a la seua restinga o platja de cudols.
Davant nostre tenim un repte sorprenent, ja que la preservació en estat primigeni de la restinga de cudols, de l’antigament anomenat 'Prat d’Albalat dels Ànecs', permet viure emocions desconegudes en un litoral com el valencià, ja tan urbanitzat. Ja siga a peu o amb bici, recórrer la restinga de cudols, sense possibilitat de trobar aigua potable ni ombra que alleugere basques climàtiques, ni cap establiment de restauració, fan d’aquesta travessia un viatge venturós i fantàstic de contacte amb la natura.
La passejada al llarg d’aquesta restinga de cudols, única en el litoral valencià, resulta molt agradable entre els mesos d’octubre a abril. L’estiu és un repte a resoldre amb un barret, aigua en abundància, crema solar i ulleres de sol. Com a compensació a l’estiu: gaudir d’una platja salvatge i solitària que sembla no tenir fi. A més a més, qualsevol punt del trajecte permet un contacte íntim amb la natura mitjançant la pràctica nudista.
Després de deixar enrere el centre d’interpretació, s’insinua un camí entre la restinga de cudols i la marjal. A la dreta ens acompanyaran les aigües de la mar.
En molts trams apareix una ampla franja de sorra que permet el pedaleig entre les dunes de cudols i la mar. La sensació de pedalejar per damunt de la sorra banyada per l’aigua salada és meravellosa. En qualsevol moment pots llançar la bici sobre els cudols i quedar-te a gaudir del silenci, prendre el sol o deixar-te acaronar per les aigües de la màgica Mediterrània. Un plaer per al cos i per als sentits, assequible a qualsevol persona.
Si continuem fent camí cap al nord, a la nostra esquerra tindrem la presència constant d’un paisatge decorat per una vegetació dominant de canyís i joncs, entre la qual viu una delicada, abundant i rellevant avifauna que ha motivat en gran mesura la preservació d’aquest espai com a parc natural.
Tan sols una obra humana trobarem hui en els 7 km de litoral salvatge: les ruïnes de l’antiga caserna de carabiners. Nous temps, noves realitats i la presència física i vigilant de les forces de seguretat a la mateixa platja, no té sentit. L’edifici s’ha fet malbé per la força depredadora del vent marí carregat de salnitre, i s’ha convertit en un grapat de murs assolats que donen el contrapunt exòtic humà a una línia de costa solitària.
Des de les restes de la caserna, emprarem un camí perpendicular a la mar que permet connectar amb el camí del Pont Roig, que transita entre bellíssims camps d’hortes i fruiters tradicionals que ennobleixen el paisatge. I al llarg d’aquest intimista camí rural, tanquem el nostre periple allí on el començarem.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 207 del Descobrir (Maig 2015)