48 hores a Borriana

Modernisme i gòtic a la Plana Baixa de Castelló

Text:
Riu Borriana
Riu Borriana
25 de març de 2009 a les 00:00
Guardar a favorits

Gràcies al conreu i a l’exportació de cítrics, la capital de la Plana Baixa gaudeix d’un ric patrimoni que es descobreix als museus i a cel obert, tot passejant pels seus carrers.

Divendres tarda

Ara que acabem de celebrar el vuit-cents aniversari del naixement del rei Jaume I, és adient d’acostar-se a Borriana, la capital de la Plana Baixa. Al capdavall la presa d’aquesta població, l’any 1233, va ser la clau que va obrir al rei el regne àrab de València. Emulant-lo, el visitant pot arribar avui a la ciutat i mirar d’entendre les sensacions que degueren sentir aquells rudes conquistadors.

Farem bé d’anar a fer un tomb. Amb sort comptarem encara amb hores de llum, l’esparvillada claredat d’aquesta part de la Mediterrània, i podrem assistir al crepuscle des del passeig Marítim. Cas que ens agrade l’experiència, podem repetir-la l’endemà al matí observant la sortida del sol al mateix lloc. No cal dir que la platja de Borriana, que en estiu bull d’una multitud agraïda, en hivern i primavera és una delícia de placidesa solitària.

Dissabte matí

Podem aproftar el primer matí a Borriana per visitar els museus i l’àmplia oferta cultural de la localitat. Al capdavall, ací es troba, per exemple, l’únic Museu de la Taronja d’Europa. Està emplaçat al bell mig del carrer Major, en una casa modernista. Precisament l’arquitectura de principis de segle, realitzada a l’empara de la moda que venia de Barcelona, constitueix el tresor estètic més important dels carrers de Borriana. Després hi tornarem. Ara hem entrat al museu i comprovem els vestigis de l’activitat que va convertir Borriana, a partir del segle XIX, en terra d’exportació tarongera. D’aquí ve, precisament, el mite de la ciutat cosmopolita i fanfarrona: “Borriana, París i Londres”. Quan acabem al museu, tenim a un minut la plaça Major, on hi ha l’Ajuntament i l’església del Salvador. Aquest va ser el primer temple cristià que va erigir Jaume I al nou regne conquistat.

Gastronomia

Dolços sibarites i exquisits

Com a població tradicionalment amb una important vida burgesa, fruit del benestar produït pel conreu de la taronja, s’hi poden trobar mostres d’un sibaritisme exquisit. Sense eixir del centre podem anar a berenar a la pastisseria Angullo o a La Palma i demanar, per exemple, merengues de cafè, que és una de les especialitats de la vila.

L’estil gòtic català es pot veure perfectament a la part més antiga de l’església, que recentment s’ha restaurat i embellit per poder albergar l’exposició Espais de llum. Aquesta mostra, que recupera i exposa tresors artístics medievals, es podrà visitar al llarg de l’any 2009, i es completa amb mostres semblants a Vila-real i Castelló (a cinc i quinze minuts amb cotxe, respectivament). Un matí ben aprofitat. Per restaurar-nos-en, res millor que un bon dinar. Què tal una paella? A Borriana, com a molts llocs del País Valencià, la pàtria de l’arròs, es poden trobar establiments que tracten aquesta gramínia amb el respecte exigit.

Dissabte tarda

Per fer la digestió, podem tornar al centre i passejar pel Barranquet i el carrer Sant Vicent, en els límits de la vila medieval, a fi de contemplar les múltiples façanes d’estil modernista, com la de la Societat de Caçadors. També podem allargar-nos fins al Camí d’Onda, on hi ha dos quioscos modernistes de gran simpatia estètica. Hi podem seure i prendre una orxata. Amb això passarem la vesprada molt reposadament i farem gana per al sopar. Quan en siga hora, ens convé tornar a la franja marítima, que és la zona d’expansió de la ciutat.

Diumenge matí

Hem de preparar el comiat. Ara comprenem que amb quaranta-huit hores, a Borriana, no n’hi ha ni per començar. Podem aprofitar el matí —estadísticament, farà sol— per anar a visitar el Clot de la Mare de Déu i un riu amb fauna i flora pròpies que és l’orgull ecològic del poble. Pel camí podrem observar les noves zones d’expansió urbanística, que preveuen la creació d’un camp de golf i d’un gran nombre d’habitatges adossats. Això si, no podem anar-nos-en de Borriana sense tastar les seues taronges. Serà la cloenda dolça de la nostra visita.