Al mas d’Abat, a Agres, encara es recorden de quan l’avi Tonet baixava carregat de neu. Mentre al celler ens dóna a tastar un vi tan vell que potser el van xafigar nevaters, el tio Juan ens parla del temps en què el seu iaio traginava gel. Als estius, en caure la nit, una quadrilla d’arriers pujaven als cims de Mariola per traure gel dels pous de neu, carregar-ne una caravana de matxos i transportar-lo als pobles i viles de la Vall d’Albaida, de la Costera i fins i tot de la Ribera. Treballaven a les fosques i amb presses perquè la mercaderia era molt sensible a la calor estiuenca i els matxos anaven deixant enrere un lent degoteig de neu desfeta. Quan el tio Tonet arribava a Ontinyent, els pans de gel canviaven de muntura i els matxos tornaven a la serra per tornar-ne a baixar amb una altra càrrega.
De la nevateria d’Ontinyent, els blocs de gel eren distribuïts en comitives que els portarien, sempre abans de l’alba, a Benigànim, a l’Olleria, a Xàtiva, a Carcaixent. Si aquell any no havia nevat prou fort, la neu de Mariola abastia també Alacant, Dénia, Gandia i fins i tot alguns pobles de la Castella limítrofa. No hi havia poble, gran o menut, que no tinguera la seua nevateria. El gel fet de neu xafigada, fins fa tan sols cent anys, era un article de consum d’allò més habitual i quotidià, i alhora un producte de luxe. Tant servia per aturar una hemorràgia com per abaixar febres. Però també s’emprava per conservar el peix que pujava de la Marina i per confeccionar els granissats i refrescos del país de l’orxata.
Gegants amb testa de molsa
En aquell temps les serres anaven plenes de cançons i eines, relata el tio Juan mentre ens aboca un altre raig de vi ranci. Nevaters, arriers, pastors, carboners, calciners, llenyataires, gent que pujava a fer herbes, caragols i bolets, o a posar paranys per caçar. El paisatge no ha canviat tant. Els bancals d’oliveres i ametlers, com escalons que porten als cims, subratllen la tradicional relació amb el medi dels valencians de secà. Les ovelles guirres encara pasturen per camps de terra blanca, sovint entreverada de vetes de terra vermella. Als cims la roca es vesteix amb una flassada vellutada de pins i carrasques, només esquinçada ací per penya grisa o un cingle, allà per un mas o una ermita. I, escampades com bolets insospitats, unes construccions sobreïxen del paisatge. Gegants soterrats amb el cap cobert d’herbeis i molsa, els pous de neu (les caves, com en diuen en aquestes comarques) ens parlen d’un temps passat, no tan llunyà, de fred i feina.

Ruta des del convent d’Agres
Una de les sendes més populars amb què podem conèixer aquests paisatges meridionals del fred arrenca del convent d’Agres (el Comtat) i, en poc més de tres quilòmetres, puja fins al cim del vessant nord de la serra de Mariola. A l’alt de la Cava gaudeixen d’una merescuda jubilació les caves de l’Habitació i del Teix. Un refugi de muntanya, propietat del Centre Excursionista d’Alcoi, està bastit sobre les ruïnes de l’antiga casa dels nevaters i l’ermita dedicada a la Mare de Déu de les Neus. Just a la vora, l’alt del Teix guarda un racó on encara creixen teixeres, malgrat la pujada de les temperatures, un arbre difícil de trobar en estat silvestre a latituds tan meridionals. Des d’ací també albirem la plana de Muro i totes les serres circumdants (Aitana, Benicadell, Serrella, Font Roja, Maimó) i, en dies molt clars, fins i tot la silueta d’Eivissa. Però és la presència esplendorosa del Montcabrer (1.390 m), amb el seu crani de goril·la, la que crida constantment la nostra atenció. La llegenda diu que, per gelosia, un bruixot convertí un pastor de cabres en el cim més alt de Mariola.
Curiositat
Un poc més avall reposa la majestuosa cava Gran, tot un emblema de la cultura nevatera al sud valencià pels arcs que sostenen la pinya que la corona. Recentment ha sigut restaurada i podem accedir-hi a través del túnel de càrrega, junt amb la font que insisteix en el seu rajolí refrescant. Una escala ens permet baixar al fons del pou de neu, on es distingeixen els solcs de desguàs. Una teixera, que la museïtzació ha respectat, ha sabut triar un racó ben fred per créixer a dins del mur circular de la cava.
Tot seguint la senda senyalitzada arribarem, al cap de pocs metres, a la cava del Buitre, un altre pou de gel que conserva la coberta i, si continuem cap a ponent pel caminoi de la carena, arribarem a la cava de Don Miguel, segurament l’última construïda en terres valencianes. Tot i ser molt poc utilitzat, ja que al cap de pocs anys de la seua construcció va caure en desús, aquest pou de neu té nombroses particularitats: tres passadissos a diferents nivells per accedir-hi, contraforts que sostenen el gros mur circular (perquè, a diferència d’altres caves, la de Don Miguel no s’enfonsa terra endins, sinó que creix cap amunt) i, per bé que la coberta s’ha enfonsat, conté restes d’una xemeneia i de les estances on feien nit els nevaters de la zona.
Rere els passos dels geladors
Una altra ruta imprescindible per conèixer el patrimoni valencià de la neu ix de la vila d’Ibi (l’Alcoià) i fa cap a la serra de la Teixereta a través de la senda dels Geladors. Després de vorejar el pou del mas del Canyo -també restaurat-, la cava de Simarro i el pou de Noguera, tots tres en bon estat de conservació, valdrà la pena enfilar-se una mica més i coronar el Menejador (1.356 m). Els colors de la Font Roja conviden a deambular entre les alzines, sobre la catifa de terra fosca i fulles d’auró, i vorejar algun pla que revela l’existència d’antigues carboneres. Llavors, seguint la senda que passa per la cava de Coloma i el mas de Tetuan, podem encara visitar el petit pou del Barber i tornar pel pintoresc barranc dels Molins fins al punt de partida.
Dades útils
Sense deixar que les feines dels nevaters desapareguen amb el desgel de la memòria, encara podríem descobrir, molt a prop d’ací, els nombrosos clots de l’ombria d’Aitana, de la Carrasqueta o les caves del Benicadell. Són només un tast dels gairebé tres-cents dipòsits per recollir neu que expliquen per què l’orxata va nàixer ací.
Aquest article es va publicar en el número 227 del Descobrir (Gener 2017)