A la Vila del Joguet els cotxes no són de llautó ni els trens de miniatura. Els operaris no són follets i, si fan servir algun tipus de màgia, és només per arribar a final de mes. Els semàfors no estan fets de caramel i les cases no són de xocolata. Ibi és tot el contrari del que la imaginació podria suggerir: una ciutat amb gran densitat de naus industrials que compensa un escàs atractiu monumental amb el seu enclavament als peus del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja i a un pas d’uns altres dos espais protegits, les serres de Mariola i del Maigmó.
La subcomarca de la foia de Castalla, de la qual Ibi és la capital, és coneguda com el bressol del joguet. Empreses com Feber, Famosa, Playmobil, Moltó o Payá, per citar-ne només algunes, es van crear en aquesta terra d’emprenedors coneguda també pels seus gelats artesans.
Proposta
En el nucli antic d’Ibi, paradoxalment, res no sembla excessivament antic. L’arquitectura funcional i l’atmosfera acollidora dels pobles convida a fer una passejada i a posar a prova la gastronomia local. Potser en tombar una cantonada descobrirem un edifici fabril, com ara el de Payá o el de Rico, dos dels pioners en la indústria del joguet, i podrem comprendre aquest traçat urbà que ara expliquem amb una dada: aquesta ciutat va entrar al segle XX amb poc més de 3.500 habitants i en va eixir amb vora 25.000.
Els temps en què el 80% de la població vivia del joguet i els industrials tornaven de les fires internacionals amb tres quartes parts de la producció ja venuda han quedat enrere. La crisi que va seguir a l’edat daurada dels setanta i els vuitanta del segle XX i ara la deslocalització i la competència ferotge de la Xina han resultat en una minva notable del nombre d’empreses. “En els últims trenta anys hem passat de cinquanta o seixanta empreses directes a només quinze. Ara entre el 65 i el 70% dels joguets que es fabriquen al món es fan a la Xina”, declara Vicente Anguiz, president de la Comissió d’Indústria i Innovació de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ), que té la seu a Ibi. Anguiz és, a més, el cap visible de Gonher, una empresa familiar que, després de més de cinquanta anys d’existència, no solament continua fabricant els seus productes de manera artesanal, sinó que a més continua fent-ho a Ibi.

Segons el responsable municipal en matèries de comerç i indústria, José Antonio Onsurbe, “Ibi es troba actualment igual que fa tot just vint anys; és a dir, en un moment de reinvenció permanent”. La capacitat de reciclatge de la indústria local és motiu d’orgull i, alhora, la clau de la seua mateixa existència. De fet, tant el joguet com els gelats són fruit d’aquesta capacitat d’adaptació. L’experiència d’emmagatzemar neu als pous de les muntanyes properes els va permetre especialitzar-se en la fabricació de gelats. El joguet, per la seua banda, apareix durant els primers anys del segle XX, quan l’empresa familiar Payá, fins aleshores dedicada a la fabricació d’estris de llauna, va tenir la idea de fer també objectes en miniatura. Els nous productes van ser tan ben acceptats que en pocs anys van acabar centralitzant tots els esforços no sols dels Payá, sinó també de tot el municipi, on es multiplicaven els competidors i les indústries auxiliars.
Una llar ideal per als Reis Mags
Actualment, al parc industrial de la ciutat conviuen més de set-centes empreses. També aquesta vegada s’ha intentat aprofitar la maquinària i els coneixements tècnics acumulats per aplicar-los en altres sectors. “Ara dissenyem i fabriquem qualsevol producte que es puga imaginar en plàstic o en metall”, presumeix Onsurbe.
Tradició
És cert que en els darrers anys el joguet ha anat perdent pes en l’economia local. Això no vol dir, tanmateix, que haja deixat de ser l’element principal de la identitat iberuda. De fet, els projectes municipals passen per reforçar aquesta associació. A l’ampliació del museu que ja hi tenen, s’hi afegeix una iniciativa molt més peculiar: a imitació del que es va fer a Rovaniemi amb el Pare Noel, l’Ajuntament i el centre tecnològic del joguet aspiren a obrir en 2011 la Casa dels Reis Mags. L’objectiu és convertir la ciutat en un parc temàtic urbà que inclourà una residència oficial on els Reis Mags podran rebre cartes de tot el món i també un centre d’investigació que servirà de banc de proves per a nous productes. Pel que es veu, a Ibi no estan disposats a renunciar al títol que defensen amb orgull: el de Vila del Joguet.
Aquest article es va publicar en el número 151 del Descobrir (Desembre 2010)