Fem el cim del Garbí, la balconada sobre la vall del Palància

El cim del Garbí, a la serra Calderona, és una talaia de panoràmiques tan agraïdes que sembla impossible que siga tan desconeguda per a gran part de la ciutadania valenciana. Arribar al cim del Garbí és sempre una vivència sentida, amb el seu perfil esquerp en forma de mola amb unes cingleres impossibles.

Text:
Fem el cim del Garbí, la balconada sobre la vall del Palància
Fem el cim del Garbí, la balconada sobre la vall del Palància FOTO: Paco Tortosa
25 de maig de 2016 a les 00:00
Guardar a favorits

Eixirem d’Estivella a la recerca de l’inici del sender SL CV-24, un punt de partida que té l’atractiu del pròxim castell de Beselga. Des d’allí el camí puja vertiginós obrint bellíssimes panoràmiques sobre la vall del Palància. Però el gran atractiu d’aquesta ruta té a veure amb el mateix cim del Garbí i els seus voltants més pròxims. La contrada conformada per la balconada i els verticals espadats del cim del Garbí és una de les més colpidores, no sols de la serra Calderona, sinó del nostre país, fet aquest ben conegut per molts veïns i veïnes dels pobles dels voltants que hi pugen habitualment per regenerar el cos i l’ànima.

Malgrat la seua modesta alçària, de tan sols 593 m d’altitud, pujar al seu cim i observar atentament tot el que s’hi albira és com obrir un llibre que explica de manera didàctica, i aèria, el més cridaner de la seua conformació geològica, vegetació, flora i fauna. Als vostres peus discorre el Palància, habitualment sec. Al seu voltant, els pobles de vora riba; més al fons i en direcció a tramuntana, el pobles de les Valls, apinyats. En direcció a la mar, l’etern perfil del seu horitzó. I vigilant el conjunt humanitzat al seu voltant, el turó del castell, la fortalesa i la trama urbana històrica de Sagunt als seus vessants. Una altra peculiaritat que ens emocionarà a la cinglera vertiginosa del Garbí té a veure amb la seua proximitat a la mar Mediterrània.

Amb els temporals que porten vents carregats d’humitat del llevant i gregal, són habituals al seu cim i voltants boires blanetes vingudes de la propera mar, molt especialment per la tardor. En eixe moment el color roig dels gresos de les roques canvia de tonalitat i tan sols queden a la vista taquetes de molsa a terra, fulles de pi, foradets a les roques plenes d’aigua, els pins entre la boira... Les onades de núvols de pluja agraïda tanquen i obrin el paisatge de manera capritxosa al cim del Garbí mesclant-se amb els fruits intensament vermells i humits dels arbocers de vora el camí de l’ermita de la Santa Creu, dels quals pengen gotes d’aigua transparents de suau i fugaç existència.