48 hores a Xàtiva

El castell de Xàtiva és un dels punts amb més interès i a la vegada serveix de mirador de la ciutat
El castell de Xàtiva és un dels punts amb més interès i a la vegada serveix de mirador de la ciutat
25 de març de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

Xàtiva, poderosa i esplèndida (bressol dels Borja), és una ciutat carregada d’història i art que gaudeix d’una tradició gastronòmica tan simple com deliciosa. Llegats i plaers que Felip V no va poder esborrar.

Divendres tarda

Sortiu a fer un tomb pel centre de la localitat. Podreu visitar la plaça de bous, obra del modernista Demetrio Ribes, artífex també de l’Estació del Nord de València. Dirigiu-vos a l’Albereda Jaume I, que separa la Xàtiva antiga de la moderna.

Dissabte matí

Xàtiva va ser municipi de dret romà, bisbat visigòtic i capital de districte musulmà. Esdevingué segona ciutat del Regne després de la reconquesta: infantà dos papes i un pintor, José de Ribera, l’Spagnoletto, i fou baluard dels Àustries, motiu pel qual Felip V ordenaria botar-li foc (d’ençà, als xativins se’ls anomena socarrats). Endinseu-vos pels carrerons del nucli històric des de la plaça de la Trinitat i admirareu el convent i la font octogonal, en la qual s’aprecien els escuts gastats de Xàtiva i València, i la portada flamígera de l’antany convent de trinitaris, l’únic que en resta. Enfront, el Palau d’Alarcó, cub de gran volum on destaca la porta dovellada i el balcó de forja amb taulells. Seguiu fins a la casa natal de Roderic de Borja, el papa Alexandre VI: se’n conserva la façana i un arc de columnes jòniques a l’interior. 

Les delícies 'socarrades'

L’arnadí i l’almoixàvena

Xàtiva és el bressol de l’arròs al forn, però també de dos dolços d’herència àrab d’una senzillesa exquisida: l’arnadí, que pren com a base la carabassa; i l’almoixàvena, una coca d’ou, farina, sagí, vi i sucre que es fregeix a la paella i que tradicionalment es ven a les fleques només dijous.

No gaire lluny, el noble carrer Montcada aplega palaus i cases senyorials amb blasons i escuts d’armes a la façana, com el Palau del Marquès de Montortal, el de Mahïques-Sanç, avui Casa de la Cultura, o la Casa de Diego, del segle XIX. El carrer desemboca en la plaça de Sant Francesc, presidida per l’església homònima, típica del primitiu gòtic llevantí amb categoria de monument nacional.

Dissabte tarda

Després de dinar, heu d’anar a la plaça porticada del Mercat, bastida de cases del segle XVIII de vius colors, que ha esdevingut zona d’oci. A continuació, hi ha la Col·legiata de Santa Maria, la Seu, basílica de grans dimensions que barreja els estils renaixentista, barroc i neoromànic. Imponent és també l’Hospital Reial, just enfront, antic alberg de pelegrins amb façana goticorenaixentista. Si podeu, entreu a la capella de l’Assumpció. 

Després, acosteu-vos a la Casa de l’Ensenyament, erigida a instància de l’arquebisbe de València com a escola de xiquetes a finals del XVIII. Ara sou a prop de la plaça del Trinquet, des d’on s’albira la torre gòtica de l’Ametla, nexe entre els barris de l’oest i el Raval.

Diumenge matí

El millor és pujar al castell a mitjan matí. El recinte es dividex en castell major i menor, units per la muralla. Les parts ben conservades permeten distingir la factura àrab i la cristiana. A la capella del major, hi ha les tombes d’il·lustres presoners, com el comte d’Urgell.

Per la baixada del castell, feu una ullada a la cova de les Gotetes, un aljub musulmà, i a la nevera, magatzem de neu per a l’estiu. Més avall trobareu Sant Feliu, el temple més antic de Xàtiva, amb un tret peculiar: cada columna és d’una forma diferent.