Espadats i barrancs al voltant de Penyagolosa

Penyagolosa és la muntanya més emblemàtica del País Valencià, a cavall de les comarques de l’Alcalatén i l'Alt Millars. Des dels seus 1.814 m, les panoràmiques són magnífiques. És un cim majestuós, on les faixes ocres i roges dels cingles meridionals hi confereixen una especial fesomia i un relleu rotund.

La perspectiva imponent del Penyagolosa.
La perspectiva imponent del Penyagolosa.
25 de juny de 2009 a les 00:00
Guardar a favorits

La ruta a peu més freqüentada és l’ascensió al cim de Penyagolosa, però nosaltres en proposem una altra, escassament transitada i d’una bellesa colpidora: voltar el cim, a peu dels espadats, passant per Los Rincones i el barranc de La Cepera. La toponímia ens assenyala que ens trobem en el límit lingüístic entre el català i el castellà (entre l'Alcalatén i l'Alt Millars).

D’El Corralico, seguim els senyals grocs i blancs vers el sud. La sendera aplega aviat el pas reial d’Aragó, una antiga carrerada de bestiar. Al pla de la Creu, ens decantem per sobre el mas de Llach i fem cap a El Morrón de los Rincones. Davallem per un pas amagat a Los Rincones, en un indret isolat al dessota mateix de la gegantina paret sud de la muntanya de Penyagolosa. 

No farà ni quinze anys que el maset era ocupat. Ara hi regna el silenci. Per l’altre coster muntem fins a la moleta de La Clocha amb vistes cara la plana castellonenca i la Mediterrània. Al dessota, tot un vast territori despoblat.

El camí supera el barranc de La Cepera. En un crestall hi ha les romanalles de La Casica del Bosque. Enllà de la font de Las Mozas, hi ha un replà amb un reguitzell de masos imponents. Sense arribar-hi, la drecera munta per la Nevera de la Cambreta, un pou de neu. Dalt, a 1.534 m, hi ha el mas de la Cambreta.