"Una làmina de color gris perla, potser tirant a blavosa en algun punt, incerta als extrems, brunyida al centre.[...] La imatge té la perfecció d’un cromo". Lacònicament, així descrivia l’Albufera l’escriptor de Sueca Joan Fuster. Sota el seu filtre, emprenem aquest petit viatge del Palmar a la muntanyeta dels Sants de la Pedra (al municipi de Sueca).
L’Albufera i el seu entorn conformen un microcosmos singular on la vida, costums i tradicions giren al voltant del líquid element. El travessen séquies, sequiols, canals i, mitjançant algunes goles, com la de Pujol o la del Perelló, les aigües interiors es barregen amb les mediterrànies. En el punt d’encontre, la pesca és realment fructífera.
El Palmar és una pedania tranquil·la, on el màxim atractiu turístic se centra en la gastronomia i els passejos amb barca. Des de l’embarcador, situat al carrer del Santíssim Crist de la Salut, voregem la séquia del Palmar en direcció sud, tenint cura, si és migdia, del tràfec de cambrers que assisteixen les taules arrenglerades a la vora del canal.
Al final del poble, naix, a la dreta, el camí cap a Sollana i Sueca. Tot just deixem darrere les primeres cases, s’obre davant nostre l’espectacle visual de l’Albufera, d’una horitzontalitat perfecta, harmònica, contínua. Segons l’època de l’any, aquest paisatge de marjal i arrossars queda inundat i hom té la sensació, un tant bíblica, de pedalar per sobre de les aigües.
Cal pedalar a ritme pausat, contemplant les omnipresents garses, algun detall intranscendent o l’arquitectura majestuosa d’algunes cases, com la de Baldoví, surant sobre l’aigua.
A la partida de la Llonga (km 7), girem a la dreta fins trobar un segon camí, més ample, que agafarem a l’esquerra (km 12 i senyal de límit de 60 km/h). Ja apareix davant nostre la localitat de Sueca i a la seua esquerra, la muntanyeta dels Sants de la Pedra, l’única elevació de la zona, amb funcions religioses i també punt de contemplació paisatgística.
A la segona cruïlla de quatre camins (km 15,1), tombem a l’esquerra i enfilem l’últim tram fins a la muntanyeta, amb una petita, testimonial, ascensió final. Abans d’emprendre el retorn, només quedarà esperar la caiguda del dia i reviure, ara, l’Albufera amb la llum rogenca del capvespre.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 140 del Descobrir (Gener 2010)