Tots els verds de l’Albufera, a peu i amb barca

L’estany és el cor d'un immens parc natural on conviuen tres ecosistemes ben diferents

L’estany és el cor d'un immens parc natural on conviuen tres ecosistemes ben diferents
L’estany és el cor d'un immens parc natural on conviuen tres ecosistemes ben diferents FOTO: Eva Terol Trenzano
25 d'agost de 2016 a les 00:00
Guardar a favorits

Els sarraïns la batejaren amb el nom d’al-buhayra, que vol dir ‘mar xicoteta’. I és que en els seus orígens, l’Albufera era un golf marítim que va quedar aïllat de la Mediterrània pels sediments dipositats pel Xúquer i el Túria. L’aigua salada d’aquell bocí de mar aniria fent-se dolça gràcies als ullals que brollen al seu fons de fang, i bona part de la seua superfície esdevindria als segles XIX i XX fèrtils arrossars.

El llac, que avui ocupa 2.100 hectàrees —les mateixes que la ciutat de València—, i la marjal que l’envolta, són dos dels ecosistemes que conviuen dins l’espai protegit al qual dóna nom aquest aiguamoll, un dels més importants d’Europa per la diversitat i abundància de la seua avifauna. Però encara n’hi ha un tercer: la Devesa, un exuberant bosc que va créixer sobre el cordó d’arena que va separar l’Albufera del mar. Per a aquesta ruta familiar, hem triat el Racó de l’Olla, on es troba el Centre d’Interpretació del Parc, per endinsar-nos en aquest món de paisatges canviants, on fan escala cada any més de 300 espècies d’ocells, de les quals 90 hi nidifiquen regularment.

La Torre Mirador, a la qual accedim des del mateix edifici del centre, ens regala la primera vista panoràmica de l’Albufera i la mata del Fang. Des d’allí, podem contemplar els milers d’anàtids que vénen a passar l’hivern: collverds, siverts, bragats i molts altres parents de la gran família dels ànecs. El seu concert desafinat ens acompanyarà mentre ens acostem al mirador de fusta, on un panell explicatiu ens ajudarà a identificar els principals residents alats del Parc.

Enfilem la senda que naix a la vora del mirador i caminem entre pins, llentiscles, ruscs i tamarindes, sortejant dunes i llacunes. La nostra destinació final és l’observatori d’ocells. Però la descoberta de l’Albufera no és completa si no fem un passeig amb barca, una experiència inoblidable per a grans i menuts. El poble del Palmar és un dels millors punts de partida. Des del pantalà número 3 de l’embarcador d’aquest nucli ix la barca d’en Jaume.

Navegarem entre mates de senill i boga, i tindrem ocasió de veure i fotografiar alguna barraca. També hi descobrirem, bocabadats, el lluent o l’ample, com anomenen els pescadors l’espai on l’Albufera esdevé un petit mar obert.