Els sarraïns la batejaren amb el nom d’al-buhayra, que vol dir ‘mar xicoteta’. I és que en els seus orígens, l’Albufera era un golf marítim que va quedar aïllat de la Mediterrània pels sediments dipositats pel Xúquer i el Túria. L’aigua salada d’aquell bocí de mar aniria fent-se dolça gràcies als ullals que brollen al seu fons de fang, i bona part de la seua superfície esdevindria als segles XIX i XX fèrtils arrossars.
El llac, que avui ocupa 2.100 hectàrees —les mateixes que la ciutat de València—, i la marjal que l’envolta, són dos dels ecosistemes que conviuen dins l’espai protegit al qual dóna nom aquest aiguamoll, un dels més importants d’Europa per la diversitat i abundància de la seua avifauna. Però encara n’hi ha un tercer: la Devesa, un exuberant bosc que va créixer sobre el cordó d’arena que va separar l’Albufera del mar. Per a aquesta ruta familiar, hem triat el Racó de l’Olla, on es troba el Centre d’Interpretació del Parc, per endinsar-nos en aquest món de paisatges canviants, on fan escala cada any més de 300 espècies d’ocells, de les quals 90 hi nidifiquen regularment.
La Torre Mirador, a la qual accedim des del mateix edifici del centre, ens regala la primera vista panoràmica de l’Albufera i la mata del Fang. Des d’allí, podem contemplar els milers d’anàtids que vénen a passar l’hivern: collverds, siverts, bragats i molts altres parents de la gran família dels ànecs. El seu concert desafinat ens acompanyarà mentre ens acostem al mirador de fusta, on un panell explicatiu ens ajudarà a identificar els principals residents alats del Parc.
Enfilem la senda que naix a la vora del mirador i caminem entre pins, llentiscles, ruscs i tamarindes, sortejant dunes i llacunes. La nostra destinació final és l’observatori d’ocells. Però la descoberta de l’Albufera no és completa si no fem un passeig amb barca, una experiència inoblidable per a grans i menuts. El poble del Palmar és un dels millors punts de partida. Des del pantalà número 3 de l’embarcador d’aquest nucli ix la barca d’en Jaume.
Navegarem entre mates de senill i boga, i tindrem ocasió de veure i fotografiar alguna barraca. També hi descobrirem, bocabadats, el lluent o l’ample, com anomenen els pescadors l’espai on l’Albufera esdevé un petit mar obert.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 223 del Descobrir (Setembre 2016)