Gandia i Oliva: el bressol dels clàssics

Escenaris del segle d'or de la cultura catalana

El saló de Corones del Palau Ducal té aquest nom per les nombroses diademes de l’enteixinat de fusta del sostre
El saló de Corones del Palau Ducal té aquest nom per les nombroses diademes de l’enteixinat de fusta del sostre FOTO: Xavier Gómez
25 de juliol de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

La comarca de la Safor és, per damunt de tot, la terra dels clàssics. I com que les arts i les lletres no es poden entendre sense una mútua correspondència, és un encert assegurat agafar com a pretext figures que han protagonitzat la història de Gandia i d’Oliva per endinsar-nos en el centre històric i en el patrimoni cultural de les dues ciutats. Així, de la mà de la família Borja, tan poderosa, podrem passejar per Gandia, mentre que Gregori Maians i els Centelles seran els nostres cicerones per Oliva.

Gandia: un tomb pel poder polític i religiós dels Borja

Dir els Borja és dir un món apassionant i fascinant dominat pel poder, la crueltat, la corrupció, la luxúria i, sobretot, la glòria. Nascuts del no-res, en només un segle el seu llinatge donà dos papes, un sant, desenes de cardenals i el seu cognom fou conegut a l’Europa de transició de l’edat mitjana a la moderna. El millor exemple del patrimoni que posseïa aquesta família és el Palau Ducal de Gandia, casalot urbà valencià dels segles xiv i xv, i ens permet observar, per les distintes sales, alguns dels estils arquitectònics de sis segles d’història. Però si el palau és important per la seua arquitectura, molt més important és per la seua impressionant història.

El centre històric de Gandia, ciutat que va veure nàixer sant Francesc de Borja i d’on sorgiren figures com Ausiàs Marc, Roís de Corella —que com a poetes de la cort coneixien molt bé el Palau Ducal— i Joanot Martorell, convida els seus visitants a resseguir les petjades de la família valenciana més poderosa de la història. Castell, casa senyorial, palau i, actualment, residència religiosa, centre cultural i museu, el monumental edifici convida el visitant a un meravellós pati d’armes i nombroses estances molt ben conservades, com el majestuós saló de Corones, un dels llegats arquitectònics més esplèndids que va deixar Francesc de Borja i que no es pot perdre de vista. Al costat del Palau Ducal es troba la plaça Major i, al fons, la col·legiata de Santa Maria, un dels millors testimonis que es conserven del gòtic a València.

Un dels atractius del carrer de les Moreres és l’arc que serveix de contrafort de Santa Maria la Major
Un dels atractius del carrer de les Moreres és l’arc que serveix de contrafort de Santa Maria la Major

Al final del carrer Major, la zona més transitada de la ciutat i amb ecos italians, es troba l’Escola Pia, edifici construït en temps de Francesc de Borja, que promogué la fundació d’un col·legi i, més tard, d’una universitat. A la mateixa plaça de l’Escola Pia, cinc estàtues signades per l’artista Manolo Boix representen la família Borja. I no gaire lluny, davant de l’estació de tren, us trobareu gairebé sense adonar-vos-en l’estàtua dedicada a Ausiàs Marc erigida el 1959, quan es va commemorar el cinquè centenari de la mort del poeta.

La visita al Palau Ducal garanteix un viatge per sis segles d’història

El vaivé constant dels vianants i l’ambient que es desprèn a les terrasses de les places i els carrers conviden tothom a endinsar-se en l’ambient cultural que rodeja aquesta autèntica capital de la cultura catalana.

Oliva: la petja il·lustrada de Gregori Maians i els Centelles

Tot i que d’entrada puga semblar una llarga carretera de semàfors, en realitat, Oliva amaga un dels centres històrics més bonics de la zona, amb un patrimoni històric potent que permet als visitants gaudir d’un raval envejable gràcies a fi gures de pes com la de l’il·lustrat Gregori Maians i la família Centelles. Caminar per la part antiga de la ciutat seguint les petjades d’aquests personatges desprèn una plaent tranquil·litat.

La casa de la família de Gregori Maians, al carrer Major, és un dels millors exemples del tipus d’habitatge de famílies acomodades del segle xviii a Oliva que, restaurada fa dues dècades, ocupa l’actual Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat i la Casa de Cultura. Però, sens dubte, el palau dels Centelles, edifi ci goticorenaixentista que dominava la vila d’Oliva a la costa mediterrània, deixa constància de la primera implantació del Renaixement a València, sota el mecenatge de Serafí de Centelles, poeta i protector de les arts. Construït cap a l’any 1449, quan Alfons V el Magnànim concedeix el títol de comte d’Oliva al seu camarlenc Francesc Gilabert i Centelles pel seus mèrits durant la guerra de Nàpols, el palau dels Centelles era un exemple paradigmàtic de l’arquitectura valenciana del seu temps que, tot i haver estat declarat Tresor Artístic Nacional el 1931, no va tardar més d’un any a estar en ruïnes.

Oliva amaga carrers bonics com el de l’Enginy o insòlits com el de les Moreres

Actualment només sobreviu una part de les quatre torres que en el seu temps marcaren els límits del palau, la popularment anomenada torre de la Comare, que, restaurada fa quasi deu anys, alberga una exposició permanent sobre el seu procés de restauració: el palau dels Centelles és la mostra més genuïna del Quattrocento italià en terres valencianes. Avui en dia, el patrimoni artístic que s’hi conserva és gairebé inexistent, però l’encant de la ciutat rau, sobretot, en l’excel·lent conservació del seu centre històric, on la quietud, l’ordre i l’ambient encara de poble permeten gaudir de carrers bonics com el de l’Enginy o íntims i insòlits com el de les Moreres.