El riu Serpis: l'aigua de la vida

Senderisme per la Ribera, la Safor i la Vall d’Albaida

El Vernissa, on es banyen uns xiquets, alimenta el Serpis
El Vernissa, on es banyen uns xiquets, alimenta el Serpis FOTO: Xavier Gómez
25 de juliol de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

Quan el riu Serpis (o riu d’Alcoi) deixa la comarca del Comtat per endinsar-se en la de la Safor, s’obri pas entre les muntanyes a través d’un congost anomenat barranc de l’Infern o Racó del Duc. Al llarg de nou quilòmetres, l’aigua del riu ha modelat entre les serres de la Safor i la Cuta un dels paratges naturals més interessants d’aquestes dues comarques.

Aquesta sortida natural de l’aigua fou aprofitada per posar en funcionament en 1893 una línia de ferrocarril que facilitava l’abastament de matèries primeres a l’emergent desenvolupament industrial de l’Alcoià i permetia transportar els productes elaborats fins al port de Gandia.

La petjada del ferrocarril

El conegut com tren dels anglesos, per la inversió que feren companyies britàniques en el projecte, es mantingué en actiu durant setanta-sis anys (fins que la baixa rendibilitat econòmica provocà el seu desmantellament) i imprimí una forta petjada a l’entorn natural del riu, no tan sols amb la construcció de la plataforma per als rails, sinó també amb els túnels, ponts, casetes d’operaris i dipòsits d’aigua, elements que han sobreviscut, amb major o menor fortuna, al pas del temps.

El desnivell que salva el riu en aquest primer tram saforí va permetre la construcció de cinc petites centrals hidroelèctriques, conegudes com fàbriques de llum, durant la primera meitat del segle passat. Són l’altre element antròpic que caracteritza el Racó del Duc junt als assuts, com el d’en Carròs o el d’en March, que retenen i desvien l’aigua. Actualment, dues de les fàbriques estan en ruïnes, mentre que les altres tres han estat en funcionament fins fa molt pocs anys i són veritables peces d’arqueologia industrial.

A Beniarjó, Ausiàs March va fer diferents obres per millorar l’aprofitament de l’aigua; l’assut d’en Marc encara porta el seu nom
A Beniarjó, Ausiàs March va fer diferents obres per millorar l’aprofitament de l’aigua; l’assut d’en Marc encara porta el seu nom

El pas del temps i l’abandonament de bona part d’aquestes infraestructures han aconseguit que, a poc a poc, la natura haja recuperat l’espai que li furtaren. Per al visitant que recorre el paratge són un element més d’atracció integrat perfectament en un paisatge canviant a cada revolt.

La confluència de l’ecosistema fluvial junt a la muntanya mediterrània ha permès que aflore una riquesa ecològica única a la comarca. La vegetació de ribera, formada per àlbers, pollancres, salzes, baladres, canyes i senills, es disposa junt a les carrasques, fleixos, nogueroles, savines, garrofers i pins que creixen als vessants muntanyencs i que ofereixen les condicions idònies per al desenvolupament d’una variada fauna, entre la qual destaquen espècies com barbs, truites, anguiles, senglars, gats salvatges, fagines i una multitud de petits ocells.

Seguint el curs del riu aplegarem a l’assut d’en Carròs, situat aigües avall del nucli urbà de Vilallonga. Ací s’inicia una complexa xarxa de reg que abasta tota la plana al·luvial del Serpis. Hi ha documents que indiquen que ja s’utilitzava al segle XIV, encara que possiblement els seus orígens se situen en el període islàmic.

La vegetació de ribera propicia un entorn idoni per a senglars i gats salvatges

La xarxa de sèquies principals que es divideixen en sèquies secundàries té com a elements fonamentals els partidors d’aigües, coneguts com la casa fosca, anterior al segle XIII, i la casa clara, de començaments del XVI, els dos a prop de la població de Potries, que perviuen en funcionament fins avui. Dins, un banc de pedra divideix proporcionalment el cabal d’aigua de la sèquia mare a les filles. Els assuts, les fàbriques de llum, els partidors d’aigua, les sèquies i els molins situats a la seua vora constitueixen un important patrimoni històric i cultural de la Safor, lligat a l’aprofitament de l’aigua d’un riu que fou i és l’eix de la comarca.